Article published In: Revista Española de Lingüística Aplicada/Spanish Journal of Applied Linguistics
Vol. 38:2 (2025) ► pp.629–653
La asimetría conceptual en la traducción del medio ambiente
Un estudio de caso
Article language: Spanish
Published online: 6 January 2025
https://doi.org/10.1075/resla.23018.cab
https://doi.org/10.1075/resla.23018.cab
Resumen
La asimetría conceptual se produce cuando un concepto no se codifica del mismo modo en dos lenguas debido a diferencias culturales, entre otros factores, y puede dar lugar a la inexistencia de equivalencia en la lengua de llegada. Este trabajo investiga los problemas de traducción en la combinación lingüística francés>español derivados de la asimetría conceptual en el ámbito medioambiental, y propone soluciones adaptadas a diferentes situaciones comunicativas. Para ello, nos centramos en tres conceptos referidos a animales endémicos de Francia que no existen en España (chamois, bouquetin des alpes y sittelle corse). Con vistas a analizar estos conceptos y los términos empleados para nombrarlos en español, se compiló un corpus monolingüe en español que contiene textos especializados sobre estas tres especies animales. Por otro lado, empleamos dos clasificaciones con el fin de: (i) estudiar la variación terminológica presente en español y (ii) analizar las estrategias de traducción empleadas en los casos de inexistencia de equivalencia en la lengua de llegada.
Palabras Clave: Asimetría conceptual, corpus, cultura, traducción, terminología
Abstract
Conceptual asymmetry in environmental translation: A case study
Conceptual asymmetry occurs when a concept is not encoded in the same way in two languages due to cultural differences, among other factors, and can lead to a lack of equivalence in the target language. This paper investigates translation problems in the French>Spanish language combination arising from conceptual asymmetry in the environmental field, and proposes solutions adapted to different communicative situations. For the purposes of the study, we focus on three concepts referring to animals endemic to France that do not exist in Spain (chamois, bouquetin des alpes and sittelle corse). In order to analyse these concepts and the terms used to name them in Spanish, we compiled a monolingual corpus in Spanish containing specialised texts on these three animal species. Furthermore, we used two classifications in order to: (i) study the terminological variation present in Spanish and (ii) analyse the translation strategies employed in cases of non-existence of equivalence in the target language.
Keywords: conceptual asymmetry, corpus, culture, translation, terminology
Article outline
- 1.Introducción
- 2.La asimetría conceptual y la traducción
- 3.Materiales y métodos
- 4.Resultados
- 4.1chamois
- 4.2bouquetin des alpes
- 4.3sittelle corse
- 4.4Discusión
- 5.Conclusiones
- Nota
Bibliografía
References (40)
Cabezas-García, M. (2020). Los términos compuestos desde la Terminología y la Traducción. Peter Lang.
Cabezas-García, M. y Reimerink, A. (2022). Cultural Context and Multimodal Knowledge Representation: Seeing the Forest for the Trees. Frontiers in Psychology, 131, 1–16.
Barsalou, L. W. (2003). Situated simulation in the human conceptual system. Language and Cognitive Processes, 18(5–6), 513–562.
Bolívar Pérez, M. I. y Ramos Ruiz, I. (2015). El estudio de la variación denominativa en el proyecto Varimed. E-Aesla.
Boxem, E. (2010). Knäckebröd of crisp-bread? Een vergelijkend onderzoek naar de Nederlandse en Engelse vertaling van cultuurspecifieke elementen uit de Zweedse roman ‘Musikanternas Uttag’ van Per Olov Enquist. Trabajo de Fin de Máster en Lengua y Literatura Inglesa. Universidad de Gante.
Cabré, M. T. (1998). Elementos para una teoría de la terminología: hacia un paradigma alternativo. El Lenguaraz. Revista académica del Colegio de Traductores Públicos de la Ciudad de Buenos Aires, 1(1), 59–78.
Comber et al. (2005). What is land cover? Environment and Planning B: Planning and Design, 32(2), 199–209.
Corlatti, L. et al. (2011). The conservation of the chamois Rupicapra spp. Mammal Review, 41(2), 163–174.
Côte, M. et al. (2018). Introduction: The trouble with forest: definitions, values and boundaries. Geographica Helvetica, 73(4), 253–260.
Diki-Kidiri, M. (2008). Le vocabulaire scientifique dans les langues africaines. Pour une approche culturelle de la terminologie. Karthala.
(2022). Cultural Terminology. En P. Faber y M. L’Homme (Eds.), Theoretical Perspectives on Terminology: Explaining terms, concepts and specialized knowledge (pp. 197–216). John Benjamins.
Faber, P. (2009). The pragmatics of specialized communication. Entreculturas: revista de traducción y comunicación intercultural, 11, 61–84.
Faber, P. y León-Araúz. (2016). Specialized knowledge representation and the parameterization of context. Frontiers in Psychology, 7(196), 1–20.
Fernández-Silva, S. (2019). The cognitive and communicative functions of term variation in research articles: a comparative study in Psychology and Geology. Applied Linguistics, 1–23.
Freixa, J. (2006a). Causes of Denominative Variation in Terminology: A typology proposal. Terminology, 12(1), 51–77.
(2006b). Variació terminològica: anàlisi de la variació denominativa en textos de diferent grau d’especialització de l’àrea de medi ambient. [Tesis doctoral, Universidad de Barcelona].
Grit, D. (2010). De vertaling van realia. En Bloemen, C. et al. (Eds.), Denken over vertalen (pp. 189–198). Vantilt.
Igareda, P. (2011). Categorización temática del análisis cultural: una propuesta para la traducción. Íkala, revista de lenguaje y cultura, 16(27), 11–32.
Jiang, X. y Van Rij-Heyligers, J. (2011). Intercultural space in translation education: Parallel corpus as a tool for exploration. En D. Katan, E. Manca y C. Spinzi (Eds.), Cultus, the Journal of Intercultural Mediation and Communication. Corpus linguistics and culture (pp. 99–119). IATIS.
León-Araúz, P. (2022). Terminology and equivalence. En P. Faber y M. L’Homme (Eds.), Theoretical Perspectives on Terminology: Explaining terms, concepts and specialized knowledge (pp. 477–502). John Benjamins.
Melville, R. V. (1995). Towards stability in the names of animals. A history of the International Commission on Zoological Nomenclature 1895–1995. The International Trust for Zoological Nomenclature.
Nord, C. (1998). What Do We Know About the Target-Text Receiver? En A. Beeby (Ed.), Investigating Translation (pp. 195–212). Universidad Autónoma de Barcelona.
Ortiz, J. (2008). Equivalencia en la traducción. En Grazia Scelfo y Petroni (Eds.), Lingua, Cultura e Ideologia nella Traduzione di Prodotti Multimediali (pp. 122–124). Aracne.
Oster, U. y Molés-Casés, T. (2016). Eating and drinking seen through translation: a study of food-related translation difficulties and techniques in a parallel corpus of literary texts. Across Languages and Cultures, 17(1), 53–75.
Papavero, N. et al. (1994). Principia taxonomica: una introducción a los fundamentos lógicos, filosóficos y metodológicos de las escuelas de taxonomía Biológica. Coordinación de Servicios Editoriales de la Universidad Autónoma de México.
Pym, A. (2011). Translation Research Terms: A Tentative Glossary for Moments of Perplexity and Dispute. En A. Pym (Ed.), Translation Research Projects 31 (pp. 75–110). Intercultural Studies Group.
Reiss, K. y Vermeer, H. J. (1984). Groundwork for a General Theory of Translation. Niemeyer, Tubergen.
Sabio Pinilla, J. A. (2000). El traductor como mediador intercultural. En F. J. Rodríguez Alcázar (Ed.), Cultivar la paz: perspectivas desde la Universidad de Granada (pp. 321–322). Editorial Universidad de Granada.
Santamaría, L. (2001). Subtitulació i referents culturals. La traducción com a mitjà d’adquisició de representacions mentals. Tesis doctoral. Universidad Autónoma de Barcelona.
Snell-Hornby, M. (1988). Translation Studies. An Integrated Approach. John Benjamins.
Tercedor, M. (2011). The cognitive dynamics of terminological variation. Terminology, 17(2),181–197.
