Article published In: Language Problems and Language Planning
Vol. 43:1 (2019) ► pp.74–92
Los límites jurídicos de las políticas lingüísticas y la desterritorialidad del catalán
Article language: Spanish
Published online: 22 March 2019
https://doi.org/10.1075/lplp.00034.jim
https://doi.org/10.1075/lplp.00034.jim
Resumen
El concepto de territorialidad lingüística remite a la existencia, para cada una de las lenguas
de Europa, de un régimen jurídico propio circunscrito a un territorio determinado. Como categoría opuesta, el concepto de
desterritorialidad implica la existencia de un no-territorio jurídico, en el que no se pueden desarrollar de
manera óptima las políticas lingüísticas necesarias para hacer que una lengua se convierta en lengua pública común. El catalán
puede considerarse lengua mediana de Europa desde el punto de vista demolingüístico, pero está desterritorializada, pues carece de
plenitud institucional al tener que compartir espacio jurídico con el francés y el castellano. Este fenómeno es especialmente
observable en el ámbito educativo, en el que pueden analizarse hasta tres niveles diferentes de desterritorialidad: la influencia
del castellano y el francés como lengua franca y lengua vehicular tradicional en Andorra (nivel 1), la dificultad de encajar el
sistema de conjunción lingüística de Cataluña en el entramado constitucional español (nivel 2) y la insuficiencia de la política
lingüística educativa para revertir la ruptura de la transmisión lingüística intergeneracional en el Rosellón (nivel 3).
Palabras clave: territorialidad lingüística, desterritorialidad, Catalán, Andorra, Cataluña, Rosellón
Abstract
The concept of linguistic territoriality refers to the existence of a legal regime
circumscribed to a specific territory for each of the languages of Europe. As an opposite category, the concept of
deterritoriality implies the existence of a legal non-territory, in which the linguistic policies necessary
to make a language become a common public language cannot be developed optimally. From a demolinguistic point of view, Catalan can
be considered a middle-sized language of Europe, but it is deterritorialized since it lacks institutional fullness when having to
share legal space with French and Spanish. This phenomenon is especially observable in the educational field, where up to three
different levels of deterritoriality can be analyzed: the influence of Castilian and French as a lingua franca and traditional
medium of instruction respectively in Andorra (level 1), the difficulty of fitting the Catalonia’s system of linguistic
conjunction in the Spanish constitutional framework (level 2) and the insufficiency of the educational language policy to revert
the rupture of intergenerational linguistic transmission in Roussillon (level 3).
Resumo
La koncepto de lingva teritorieco rilatas al la ekzisto de leĝaro por ĉiu unuopa lingvo de Eŭropo,
priskribebla por difinita teritorio. Kiel kontraŭa kategorio la koncepto de malteritorieco implicas la ekziston de leĝa
neteritorio, en kiu ne povas esti optimume evoluigataj lingvaj politikoj necesaj por ŝanĝi iun lingvon al publika, komuna lingvo.
El demografilingvistika vidpunkto la kataluna povas esti konsiderata mezgranda Eŭropa lingvo, sed ĝi ne estas teritorieca, ĉar al
ĝi mankas plena eninstituciiĝo, kiam ŝi devas devidi leĝan spacon kun la franca kaj la hispana. Tiun fenomenon oni povas observi
precipe en la kampo de klerigo, kie oni povas analizi eĉ tri malsamajn nivelojn de neteritorieco : la influon de la hispana kaj
franca kiel lingvafrankaoj kaj tradiciaj lingvoj de instruado en Andoro (nivelo 1), la malfacilecon konvenigi la katalunan
sistemon lingvan en la kadron de la hispanuja konstitucio (nivelo 2) kaj la nesufiĉantan lingvarpolitikon por malfari la rompon en
intergeneracia transdono lingva en Rusiljono (nivelo 3).
Article outline
- Introducción: Desterritorialidad y política lingüística en el contexto catalán
- Nivel 1: El Principado de Andorra y la desterritorialidad transfronteriza
- Diversidad social y monolingüismo oficial
- La cohabitación de sistemas escolares como vector de desterritorialidad
- Nivel 2: El difícil encaje constitucional de la política lingüística de Cataluña en el Estado español
- Cataluña y el monolingüismo estatal
- La jurisprudencia sobre las lenguas vehiculares y el complejo encaje Cataluña/Estado español
- Nivel 3: El insuficiente régimen juridicolingüístico de la lengua del Rosellón
- Francia, o la igualdad sin minorías
- La reintroducción escolar de las lenguas regionales: Problemas materiales y jurídicos
- Conclusión: La necesaria configuración de un territorio lingüístico catalán
- Notas
Referencias
References (69)
Agirreazkuenaga, I. (2006). La Carta europea de las lenguas regionales o minoritarias del Consejo Europeo como derecho interno. En J. M. Pérez Fernández (Ed.), Estudios sobre el estatuto jurídico de las lenguas en España (pp. 105–144). Barcelona: Atelier.
Areny Aché, J. M. (2003). Llengua i ensenyament al Principat d’Andorra. En J. González-Agapito (Ed.), Llengua i ensenyament. Aportacions per a un debat (pp. 36–51). Barcelona: IEC.
Argelaguet Argemí, J. (1993). La definició del problema de la llengua a Catalunya durant l’elaboració del marc normatiu de la política lingüística de la Generalitat. TSC, 111, 79–87.
(2003). Política lingüística al Principat d’Andorra: el català i les altres llengües. En Actes del 2n Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística (pp. 35–45). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
(2009). Moviments migratoris i diversitat lingüística a Andorra. En E. Boix-Fuster (Ed.), Els futurs del català. Un estat de la qüestió i una qüestió d’estat (pp. 125–138). Barcelona: UB.
Bastardas Boada, A., Boix-Fuster, E. & Torrens Guerrini, R. M. (2018). El català, llengua mitjana d’Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística. Barcelona: Octaedro.
Bastida, R. (2003). L’organització de l’ensenyament de les llengües a les escoles d’Andorra. En Actes del 2n Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística (pp. 77–91). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Bastida Serra, C., Nicolau, M. & Antequera, J. (2010). Model sistèmic de l’évolució del català a Andorra. Sant Julià de Lòria: UdA.
Bastida Serra, C. & Nicolau Vila, M. (2012). Un projecte de prospectiva sociolingüística: el model sistèmic de l’évolució de l’ús del català a Andorra. Llengua i ús, 511, 100–112.
Baylac-Ferrer, A. (2013). L’ensenyament en català a la Catalunya del Nord: primer pas per a una eventual reversió sociolingüística. TSC, 231, 179–204.
(2014). La ideologia lingüística francesa i les llengües regionals avui. El cas del català a la Catalunya del Nord. TSC, 241, 57–87.
Becat, J. (1991). L’Andorre, pays catalán d’économie ouverte, entre la France et l’Espagne. Revue géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, 21, 151–168.
(2000). La situació del català a França. Aspectes jurídics i docents i estudis sobre la matèria. Barcelona: IEC.
Boix-Fuster, E. & Farràs, J. (1996). Ideologies, coneixements i usos lingüístics dels estudiants de secundària d’Andorra. Annals de l’Institut d’Estudis Andorrans, 1994, 103–133.
Bui-Xuan, O. (2004). Langues régionales et droit public français: état des lieux. Pouvoirs locaux, 61/21, 141–147.
Carbonell Ros, N. & Albiol Torres, G. (2013). Transmissió, pèrdua i recuperació de la llengua catalana a la Catalunya del Nord. Anàlisi d’alguns testimonis orals. Iunia, 13–11, 115–132.
Corretja Torrens, M. (2013). De nou, sobre els tribunals i l’ús de les llengües vehiculars a l’escola. RLD, 591, 75–91.
(2016). L’impacte de la revisió judicial i de la LOMCE en el model lingüístic de l’escola catalana: estat de la qüestió. RLD, 651, 76–89.
Cuenca, M. J. (2009). Metàfores de conflicte lingüístic: la “guerra” del castellà i el català à Catalunya. Quaderns de filologia, 141, 77–96.
Díaz, J.-M. (2006). El multilingüismo y el multiculturalismo en la Escola Andorrana. Cultura y Educación, 18/2, 173–183.
Domingo Peñafiel, L. (2007–2008). La Bressola, un projecte educatiu singular. Revista catalana de pedagogía, 61, 199–215.
Farràs, J. (2003). La realitat sociolingüística andorrana a debat, segons els resultats d’estudis no impulsats per l’Administració. Noves SL, s/num. (primavera), 1–12.
Fullana Noell, O. (2013). La llengua i la identitat catalanes a la Catalunya esdevinguda francesa. Alguns aspectes històrics. Iunia, 13/11, 103–113.
Giordan, H. (1992). Les langues de France: de l’hégémonie républicaine à la démission de l’État. En H. Giordan (Ed.), Les minorités en Europe: droits linguistiques et droits de l’Homme (pp. 129–144). París: Éditions Kimé.
Grau, R. (1992). Le statut juridique des droits linguistiques en France. En H. Giordan (Ed.), Les minorités en Europe: droits linguistiques et droits de l’Homme (pp. 93–112). París: Kimé.
Hélot, C. (2003). Language policy and the ideology of bilingual education in France. Language Policy, 21, 255–277.
(2008). “Mais d’où est-ce qu’il sort ce bilinguisme?” La notion de bilinguisme dans l’espace scolaire français. En G. Budach, J. Erfurt & M. Kunkel (Eds.), Écoles plurilingues – multilingual schools: Konzepte, Institutionen und Akteure (pp. 55–80). Frankfurt: Peter Lang.
Le Bihan, J. P. & Rull, X. (2005). La Bressola, un projecte educatiu en català a la Catalunya Nord. Llengua i ús, 341, 67–74.
Loyer, B. (2002). Langues nationales et régionales: une relation géopolitique. Hérodote, 1051, 15–37.
Margarit, E. (2012). Les relacions frontereres entre el Principat d’Andorra i l’Alt Urgell. Sant Julià de Lòria: CRS.
Marquet, M. (2000). Tendències recents de la política lingüística a Andorra: ensenyament i usos lingüístics. TSC, 14/151, 151–158.
Martel, P. (2000). L’État français face à ses autres langues. En D. Vazeilles (Dir.), Identités et droits des minorités culturelles et linguistiques (pp. 31–38). Montpellier: UPVM.
Nicolau Vila, M., Antequera, J. & Bastida, C. (2011). Model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra. Debats de recerca, 41, 207–219.
Oakes, L. (2017). Normative language policy and minority language rights: rethinking the case of regional languages in France. LPOL, 161, 365–384.
París Domènech, N. & Blanchar Roca, G. (2018). Comentari de les sentències del Tribunal Constitucional de 20 de febrer de 2018, que declara inconstitucional el sistema per determinar la proporció entre llengües vehiculars en l’àmbit de l’educació previst a la LOMCE. RLD blog. Recuperado el 2 de junio de 2018, de [URL]
Peix, R. (2013). Origens, llengües i motivacions dels pares d’alumnes de l’ensenyament en català a la Catalunya Nord. TSC, 231, 391–406.
Peytaví Deixona, J. (2009). Algunes reflexions sobre el català septentrional o rossellonès en un final d’etapa dialectal. Llengua i literatura, 201, 193–207.
Pons, E. (2011). Els efectes de la STC 31/2010, de 28 de juny, sobre el règim lingüístic de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. REAF, 121, 120–152.
(2004). La llengua catalana a l’escola després de la Llei de qualitat de l’educació. Llengua, societat i comunicació, 11, 16–28.
Pradilla Cardona, M. À. (2011). La gestió normativa de la llengua catalana. Unitat en la diversitat o diversitat d’unitats? RLD, 561, 115–141.
(2016). El model lingüístic educatiu a Catalunya. Crònica glotopolítica d’una involució. Estudis romànics, 381, 295–310.
(2017). Després de la tempesta arriba la calma? A propòsit de la dinamicitat de la política i la planificació lingüístiques en l’àmbit de la llengua catalana. Estudis romànics, 391, 399–414.
Simons, G. F. & Fennig, C. D. (Eds.) (2018). Ethnologue: Languages of the World, Twenty-first edition. Dallas: SIL International.
Sorolla, N. (2009). Els fluxos interlingüístics d’una societat migratòria: el cas andorrà. RLD, 521, 327–368.
Tourbeaux, J. (2011). L’évolution démographique en Andorre est-elle compatible avec le maintien de son identité culturelle? Espaces – populations – sociétés, 21, 279–290.
Vallcorba Cot, J. (2009). La situació de la llengua als centres educatius: accions per consolidar-la i potenciar-la. TSC, 201, 261–275.
Cited by (3)
Cited by three other publications
Carbonneau, J. Rémi & Juan Jiménez-Salcedo
Flors-Mas, Aveŀlí, Natxo Sorolla, Miquel Àngel Pradilla & F. Xavier Vila
2021. The recent evolution of first languages in Catalonia. Language Problems and Language Planning 45:1 ► pp. 31 ff.
This list is based on CrossRef data as of 26 november 2025. Please note that it may not be complete. Sources presented here have been supplied by the respective publishers. Any errors therein should be reported to them.
