Introduction

Mediation strategies are deployed when people use translation, interpreting, lingua francas, intercomprehension, language learning, or any combination of these to communicate in situations where there is more than one language in play. Such choices can be seen as enacting trade-offs between the goals of mobility (across geolinguistic borders) and inclusion (primarily into labor markets and government services). Mediation strategies are nevertheless selected in accordance with complex sets of criteria by which they are evaluated and compared in each particular situation. Case studies suggest that, if seen as performative language policy, the strategies tend to give more priority to social inclusion than to language diversity. They might thus constitute a challenge to some approaches to official language policy.

En les situacions en què és necessària una mediació lingüística, en general cal decidir entre traducció, interpretació, llengua franca, intercomprehensió, aprenentatge d’un idioma o qualsevol combinació d’aquestes alternatives. Aquestes possibles estratègies es poden veure com una sèrie de compromisos entre dues finalitats que, a primera vista, semblen incompatibles: d’una banda la mobilitat (es creuen fronteres geolingüístiques) i d’altra banda la inclusió social (s’intenta accedir als mercats laborals i serveis governamentals). Es decideix quina d’aquestes estratègies mediadores és la més adequada en funció de conjunts complexos de criteris que poden ser diferents en cada situació. Si les considerem polítiques lingüístiques performatives, les maneres en què les persones trien entre aquestes alternatives indiquen que en general es dona més pes a la inclusió social que no pas a la diversitat lingüística. En aquest sentit, l’avaluació de les estratègies de mediació pot representar un desafiament ideològic per a certes polítiques lingüístiques que donen més pes a la diversitat que a la inclusió.

Oni parolas pri strategioj de komunika perado, kiam estas uzataj tradukado, interpretado, lingvafrankaoj, interkomprenado, lingvolernado aŭ ĉia kombino de tiuj por komuniki en situacioj, kie rolon ludas pluraj lingvoj. Tiajn elektojn oni povas kompreni kiel kompromisojn inter la celoj de movebleco (trans lingvajn barojn) kaj inkluziveco (precipe rilate la labormerkaton kaj ŝtatajn servojn). Komunikperajn strategiojn oni tamen elektas surbaze de kompleksa aro da kriterioj, per kiuj oni taksas kaj komparas ilin en ĉiu unuopa situacio. Kazostudoj indikas, ke la strategioj, se paroli pri efektivigata lingva politiko, preferas socian inkluzivecon al lingva diverseco. Tiel ili povus esti defio al kelkiaj aliroj al oficiala lingva politiko.