In:Desired Language: Languages as objects of national ideology
Edited by Francesc Feliu
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 35] 2023
► pp. 219–235
Les consonants que separen el catalanovalencià de l’occità
Article language: Catalan
Published online: 4 January 2023
https://doi.org/10.1075/ivitra.35.12cas
https://doi.org/10.1075/ivitra.35.12cas
Abstract
In this paper we verify the lists of linguistic differences that multiple authors have presented to characterize Catalan-Valencian in contrast to Occitan. From all the phenomena that have been put forward, we look at the 29 oppositions of the field of sounds – which is the most discussed aspect by the authors – and we study a majority of them, namely the 17 consonantal pairs. In light of current dialectology and historical linguistics, we establish the evolutionary relationship between the opposed forms (especially if one evolved from the other) and their synchronic and diachronic geographical distribution within Catalan-Valencian and Occitan. This analysis provides results that clearly show that those lists simplify reality in excess and invisibilize the intense relationship of Catalan-Valencian with the rest of Occitano-Romance. Therefore, they are not adequate nor sufficient to characterize Catalan-Valencian in contrast to Occitan, at least in the domain of consonants.
Article outline
- 1.Introducció
- 2.Els llistats d’oposicions
- 3.Terminologia i abreviatures
- 4.Anàlisi de les oposicions consonàntiques
- 4.1Guardar vs. gardar (C1)
- 4.2Vint vs. [b]int (C2)
- 4.3Caixa vs. caissa (C3)
- 4.4[ʒ]utge vs. [ʤ]utge (C4)
- 4.5Coma vs. comba (C5) i bena vs. benda (C6)
- 4.6Pa [ ] vs. pan (C7)
- 4.7Canya vs. cana (C8)
- 4.8Gallina vs. galina (C9)
- 4.9Llana vs. lana (C10)
- 4.10Mal vs. mau (C11)
- 4.11Altra vs. autra (C12)
- 4.12Su[ ]ar vs. susar (C13)
- 4.13Perdiu vs. perditz (C14)
- 4.14Grau vs. gra[ ] (C15)
- 4.15Creure vs. creire (C16)
- 4.16Ma[ ]re vs. maire (C17)
- 5.Resultats dels fenòmens consonàntics
- 5.1Relació evolutiva
- 5.2Presència en catalanovalencià
- 5.3Presència en occità
- 5.4Isoglossa vs. frontera
- 6.Conclusió
Notes Bibliografia
References (34)
Alibèrt, Loís. 1935. Gramatica occitana segón los parlars lengadocians. Tolosa: Societat d’Estudis Occitans.
Badia i Margarit, Antoni Maria. 1986. Llengua i poder: Textos de sociolingüística catalana. Barcelona: Laia.
Batlle, Mar, Joan Martí i Castell, Josep Moran i Joan Anton Rabella. 2016. Gramàtica històrica de la llengua catalana. Barcelona: Abadia de Montserrat.
Bèc, Pèire [Pierre Bec]. 1963. La langue occitane, París: Presses universitaires de la France. [Citem per la traducció catalana: La llengua occitana. Barcelona: Edicions 62, 1977]
. 1970. Manuel pratique de philologie romane. Tome I: italien, espagnol, portugais, occitan, catalan et gascon. París: Picard.
Bruguera, Jordi. 1977. “Influx de l’occità en la llengua catalana.” Dins Nationalia I. Primeres Jornades del CIEMEN. Abadia de Cuixà 22–29 d’agost de 1976. Dret i minories nacionals. Relacions lingüístiques occitano-catalanes editat pel Centre Internacional Escarré sobre minories ètniques i nacionals, 91–139. Barcelona: Abadia de Montserrat.
Calaforra, Guillem. 1998. Wilhelm Meyer-Lübke i Das Katalanische: Introducció i traducció. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Gimeno, Lluís. 2005. Aproximació lingüística als inicis de la llengua catalana (segles viii al xiii). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.
Grosclaude, Michel i Robert Darrigrand. 1975. “La langue catalane.” Dins Notre langue maternelle. Huit études sur la langue occitane, 45–58. Ortès: Per noste [Una primera versió d’aquest treball s’havia difós el 1967]
Kloss, Heinz. 1976. “Abstandsprachen und Ausbausprachen.” Dins Zur Theorie des Dialekts: Aufsätze aus 100 Jahren Forschung mit biographischen Anmerkungen zu den Autoren, ed. per Joachim Göschel, Norbert Nail i Gaston Van der Elst, 301–322. Wiesbaden: F. Steiner.
Krüger, Fritz. 1911–1913. “Sprachgeographische Untersuchungen in Languedoc und Roussillon.” Revue de dialectologie romane iii: 144–183 i 287–338; iv: 1–15; v: 1–88 (publicat en 4 entregues).
Lamuela, Xavier. 2012. “La llengua occitana: caracterització i situació actual.” Dins Mot So Razo 10–11: 31–44.
Martí-Badia, Adrià. 2019. “Els postulats de la filologia romànica internacional sobre l’origen, la identitat i el nom de la llengua catalana (1806–1906).” Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna 13: 60–80. [Disponible on line: [URL] Consultat 24 de febrer 2021]
. 1925. Das Katalanische. Seine Stellung zum Spanishen und Provenzalischen. Heidelberg: Carl Winter’s Universitätsbuchhandlung
Ossenkop, Christina i Otto Winkelmann (eds). 2018. Manuel des frontières linguistiques dans la Romania. Berlín / Boston: De Gruyter.
Radatz, Hans-Ingo. 2012. “Per què els elements gal·loromànics fan ‘heavy’ en català: Arran del clàssic debat sobre la subagrupació del català.” eHumanista/IVITRA 2: 202–218. [Disponible on line: [URL] Consultat 24 de febrer 2021]
Rafanell, August. 2006. La il·lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Barcelona: Quaderns Crema.
Ronjat, Jules. 1930 i 1932. Grammaire istorique [sic] des parlers provençaux modernes, vols. 1 i 2. Montpellier: Société des Langues Romanes.
Salow, Karl. 1912. Sprachgeographische Untersuchungen über den östlichen Teil des katalanisch-languedokischen Grenzgebietes. Hamburg: Société Internationale de Dialectologie Romane. [Amb un apèndix de K. Salow i F. Krüger: “Linguistische Karten des languedokischen-katalanischen Grenzgebietes”].
Sánchez Miret, Fernando. 2016. “Clasificar el catalán no es cosa fácil (y no por culpa suya).” Dins Cantares de amigos. Estudos en homenaxe a Mercedes Brea, ed. per Esther Corral, Elvira Fidalgo i Pilar Lorenzo, 801–812. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela.
Schädel, Bernhard. 1909. “Die Katalanische Pyrenäendialekte.” Revue de dialectologie romane I: 15–98 i 386–412.
Solà, Joan, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (dirs). 2002. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries.
Solà, Joan, Ramon Lapiedra, Artur Quintana, Brauli Montoya i Abelard Saragossà. 2004. “El nom del valencià en les lleis valencianes.” Setmanari Presència 1676 (9–15 abril 2004): 14.
Sumien, Domergue. 2006. La standardisation pluricentrique de l’occitan. Nouvel enjeu sociolinguistique, développement du lexique et de la morphologie. Turnhout: Brepols.
Veny, Joan. 1978. Els parlars. Barcelona: Dopesa. [Citem per la versió de 2002: Els parlars catalans: síntesi de dialectologia. Mallorca: Moll]
Veny, Joan i Lídia Pons (dirs). 2007. Petit atles lingüístic del domini català, vol. I. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
