In:Catalan Sociolinguistics: State of the art and future challenges
Edited by Miquel Àngel Pradilla Cardona
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 32] 2022
► pp. 297–312
Chapter 19Pragmatics and discourse analysis
Published online: 1 December 2022
https://doi.org/10.1075/ivitra.32.19alt
https://doi.org/10.1075/ivitra.32.19alt
Abstract
The aim of this article is to show the relationship between the general goals of pragmatics and discourse analysis research in modern linguistics and the particular goals of Catalan pragmatics and discourse analysis research. It is assumed that pragmatics and discourse analysis can be considered, on the whole, to be a single scientific discipline, the general aim of which is to offer an interdisciplinary functional view of language use and communication. According to this general aim, pragmatic and discourse analysis studies seek explanations on both use processes and the relationship between language use and language structures. From these two areas of interest, a series of interdependent scientific objectives have developed that have been studied to varying extents in Catalan language research.
Keywords: Catalan, pragmatics, discourse analysis, social variation, functional variation, grammar
Article outline
- 1.Introduction
- 2.Linguistic activity and social context
- 3.Linguistic activity and culture
- 4.Cognitive processing as part of the production and interpretation of language in context
- 5.The nature of meaning in linguistic activity
- 6.Intentionality in linguistic activity
- 7.Analysis of the relationship between use and structures
- 8.Thematic heterogeneity and the predominance of descriptivist and applied approaches
Acknowledgements Notes References
References (125)
Alturo, Núria. (2001). “Les activitats no són accions (situacions i tipus de text en anglès i en català”. Caplletra, no. 30, pp. 111–134.
Alturo, Núria & Chodorowska-Pilch, Marianna. (2009). “La gramaticalització de sisplau”. Els Marges, no. 88, pp. 15–37.
Alturo, Núria & Hengeveld, Kees. (2010). “La dimensió pragmàtica de la cohesió en la conversa”. Caplletra, no. 49, pp. 1–20.
Antolí Martínez, Jordi M. (2020). “Subjectivization and Intersubjectivization in the Evolution of the Verb Témer in Catalan (13th–19th c.)”. Catalan Journal of Linguistics. Special issue: Context and Linguistic Change, 2020, pp. 129–159.
Aracil, Lluís Vicent. (1982). “Remarques al projecte Manual de llengua catalana”. In: Papers de sociolingüística. Barcelona: La Magrana, pp. 229–247.
Bach, Carme. (2001). Els connectors reformulatius catalans: Anàlisi i proposta d’aplicació lexicogràfica. Doctoral thesis. Universitat Pompeu Fabra.
. (2017): “Les marqueurs de reformulation paraphrastique du catalan: une classe homogène?”. Pragmalingüística, no. 1, pp. 152–170.
Bassols, Margarida. (1989). “Aportacions de la pragmàtica a l’anàlisi del discurs”. Caplletra, no. 7, pp. 33–47.
. (1990). Anàlisi pragmàtica de les endevinalles catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
. (1995). “Les inferències pragmàtiques”. In: Artigas, Rosa. El significat textual. Barcelona: Generalitat de Catalunya, pp. 29–46.
. (2006). “Qui s’està de defensar la seva opinió? Argumentació i pragmática”. In: Alturo, Núria; Besa, Josep; Bladas, Òscar; Nogué, Neus. (ed.). L’argumentació. Barcelona: PPU, pp. 63–87.
. (2011). “‘Here, many stories begin on a paper napkin’. Argumentation in Catalan discourse”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 247–271.
Beltran, Vicenç. (2017). “Pragmàtica i història de la literatura”. In: Avenoza, Gemma; Simó, Meritxell; Soriano Robles, M. Lourdes (ed.) Estudis sobre pragmàtica de la literatura medieval. València: Universitat de València, pp. 9–15.
Berenguer, Josefa & Salvador, Vicent. (1998). “Análisis de algunos marcadores discursivos en un corpus conversacional bilingüe catalán-español”. Atti del XXI Congresso Internazionale de Linguistica e Filologia Romanza. Vol. IV. Tübingen: Max Niemeyer, pp. 863–872.
Bladas, Òscar. (2012). “Conversational Routines, formulaic language and subjectification”. Journal of Pragmatics, vol. 44, no. 8, pp. 929–957.
Boix, Emili. (1993). Triar no és trair: Identitat i llengua en els joves de Barcelona. Barcelona: Edicions 62.
Boix, Emili & Payrató, Lluís. (1995). “An overview of Catalan sociolinguistics and pragmatics”. Catalan Review, vol. 9, no. 2, pp. 317–403.
Cabré, M. Teresa. (1986). “L’anàlisi del discurs, entre la confusió i la polémica”. Llengua & Literatura, no. 1, pp. 281–304.
. (1999). La terminología: Representación y comunicación: Elementos para una teoría de base comunicativa y otros artículos. Barcelona: IULA.
Carrera i Sabaté, Josefina. (1998). “Estudi del comportament dels segments /bl/, /gl/ i /r/”. In: Payrató, Lluís (coord.). Oralment: Estudis de variació funcional. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 57–74.
(2004). Oralitat i escriptura. Dues cares de la complexitat del llenguatge. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Climent, Laia M. (2012). “Devoradores i devorades: les dones a la publicitat”. In: Salvador, Vicenç (ed.) L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui. València: Edicions Tres i Quatre, pp. 223–253.
Coll-Florit, Marta, Climent, Salvador, Sanfilippo, Marco & Hernández-Encuentra, Eulàlia. (2021). “Metaphors of Depression. Studying First Person Accounts of Life with Depression Published in Blogs”. Metaphor and symbol, vol. 36, no. 1, pp. 1–19.
Cots, Josep M., Nussbaum, Lucila, Payrató, Lluís & Tusón, Amparo. (1989). “Conversa(r)”. Caplletra, no. 7, pp. 51–72.
Cuenca, M. Josep. (2003). “Two ways to reformulate: a contrastive analysis of reformulation markers”. Journal of Pragmatics, vol. 35, no. 7, pp. 1069–1093.
. (2009). “La pragmàtica en la gramàtica”. In: Institut d’Estudis Catalans. Memòria: Curs 2007–2008. Barcelona: IEC.
. (2011). “Catalan interjeccions”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 173–211.
. (2020). “Pragmatics and Text Linguistics”. In: Argenté, Joan A.; Lüdtke, Jens. (ed.). Manual of Catalan Linguistics. Berlin/Boston: De Gruyter, pp. 287–310.
Cuenca, M. Josep; Marín, M. Josep. (2001). “Verbos de percepción gramaticalizados como conectores. Análisis contrastivo español-catalán”. In: Maldonado, Ricardo. (ed.). Estudios cognoscitivos del español, pp. 215–238. [Article in Revista Española de Lingüística Aplicada (RESLA)]
. (2012). “Discourse markers and modality markers in Spoken Catalan: the Case of (és) clar”, Journal of Pragmatics 44, pp. 2211–2225.
Cuenca, Maria Josep & Massip, Àngels. (2005): “Connectors i processos de gramaticalització”. Caplletra, no. 38, pp. 259–277.
Cuenca, M. Josep & Todolí, Júlia. (1996). “Actituds i components culturals en l’adquisició i l’ensenyament de llengües”. In: Pujol, M.; Sierra, F. (ed.). Las lenguas en la Europa Comunitaria: La enseñanza de segundas lenguas y/o de lenguas extranjeras. Amsterdam: Rodopi. (Diálogos Hispánicos; no. 18), pp. 179–200.
Curell, Hortènsia. (2011). “Politeness and cultural styles of speaking in Catalan”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 273–308.
Darder, Laia. (2015). “La variació lingüística en els mitjans audiovisuals com a estratègia conscient”. Treballs de Sociolingüística Catalana, no. 25, pp. 303–316.
De Coch, Barbara & Nogué, Neus. (2017). “The pragmatics of person reference: A comparative study of Catalan and Spanish parliamentary discourse”. Languages in Contrast, no. 17, 1, pp. 96–127.
Espinal, M. Teresa. (1988). Significat i interpretació. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
. (2001). “Sobre els límits del significat”. In: Lorente, Mercè; Alturo, Núria; Boix, Emili; Lloret, Maria-Rosa & Payrató, Lluís (ed.). La gramàtica i la semàntica en l'estudi de la variació. Barcelona: Universitat de Barcelona and PPU, pp. 251–295.
. (2011). “Pragmatic particles at the syntax-cognition interface”, In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 49–79.
Fernández-Villanueva, Marta & Jungbluth, Konstanze. (ed.) (2016). Beyond Language Boundaries. Multimodal Use in Multilingual Contexts. Berlin: Walter de Gruyter.
Ferrerós Pagès, Carla. (2016). “Variació intralingüística en la categorització i l’etiquetatge de les parts del cos en català: una reflexió metodològica”. Estudis Romànics, no. 38, pp. 7–31.
Fitó, Jaume. (2009). “El gest i la dixi d’espai en textos instructius”. Caplletra, no. 46, pp. 9–41.
Flors, Avel·lí & Vila, Francesc X. (2014). “Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans”. Treballs de Sociolingüística Catalana, no. 24, pp. 173–199.
Gonzàlez, Carla & Olid, Isabel. (2012). “Claus lingüístiques de la manipulació ideològica a Canal 9”. In: Salvador, Vicenç (ed.) L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui. València: Edicions Tres i Quatre, pp. 255–289.
González, Montserrat. (2004). Pragmatic markers in oral narrative. The case of English and Catalan. Amsterdam: John Benjamins.
. (2011). “Indirect evidence in Catalan: A case study”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 145–172.
González, Montserrat, Roseano, Paolo, Borràs-Comes, Joan & Prieto, Pilar. (2017). “Epistemic and evidential marking in discourse: Effects of register and debatability”. Lingua, no. 186–187, pp. 68–87.
González-Villar, Alejandro & Arias-Badia, Blanca. (2017). “Marcadors conversacionals en la traducció literària alemany-català: also i na a Jeder stirbt für sich allein”. Zeitschrift für Katalanistik, no. 30, pp. 245–267.
Grau, Maria. (2003). La modalització: Manifestacions de la subjectivitat lingüística en els discursos acadèmics orals i escrits. Doctoral thesis. Universitat Autònoma de Barcelona.
Guasch, Oriol & Nussbaum, Luci. (ed.) (2007). Aproximacions a la competència multilingüe. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Guzmán, Josep R. (2002). “Cortesia i traducció al català de marques d’atenuació en les peticions”. Zeitschrift für Katalanistik, no. 15, pp. 9–25.
Lloberes, Marina & Lluís Payrató. (2011). “Pragmatic coherence as a multimodal feature: Illustrative cospeech gestures, events and states”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 215–246.
Luna, Xavier. (1994–1995). “El registre i el gènere en la lingüística sistèmica”. Llengua i literatura, no. 6, pp. 253–276.
Maingueneau, Dominique & Salvador, Vicent. (1995). Elements de lingüística per al discurs literari. Valencia: Tàndem.
Marín, M. Josep. (2004). Discurs i gramaticalització: Verbs de percepció usats com a marcadors discursius en el debat electoral. Doctoral thesis. Universitat de València.
. (2005). “Gramaticalització i funció discursiva dels verbs de percepció”. Caplletra, no. 38, pp. 47–71.
Marín, M. Josep & Cuenca, M. Josep. (2012). “De l’atribució a la modalitat: construccions amb és que en català oral”, Caplletra, no. 52, pp. 65–94.
Marín, M. Josep & Ribera, Josep. (2018). “Estructures encapsuladores amb valor metadiscursiu en el debat parlamentari: de l’estructuració a la modalitat”, Caplletra. no. 64, pp. 227–252.
Martí-Badia, Adrià. (2018). Les ideologies lingüístiques dels valencians de la segona meitat del vuit-cents i principis del nou-cents (1854–1906). Doctoral thesis. Universitat de València.
Mayol, Laia. (2008). “Catalan “Déu n’hi do” and conventional implicatures in exclamatives”. Catalan Journal of Linguistics, no. 7, pp. 135–156.
Meseguer, Lluís & Villanueva, María Luisa. (ed.) (1998). Intertextualitat i recepció. Castelló: Universitat Jaume I.
Milà-Garcia, Alba. (2017). L’acord i el desacord en català en tres gèneres discursius: anàlisi sociopragmàtica. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. (Doctoral dissertation).
Nogué, Neus. (2008). La dixi de persona en català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
. (2015). “Catalan”. In: Jungbluth, Konstanze; da Milano, Federica. (ed.). Manual of Deixis in Romance Languages. Berlín/Boston: De Gruyter, pp. 206–239.
Nussbaum, Luci. (1992). “Manifestacions del contacte de llengües en la interlocució”. Treballs de Sociolingüística Catalana, no. 10, pp. 99–124.
Nussbaum, Luci & Cots, Josep Maria. (2011). “Doing learning languages in a multilingual context: Pragmatic aspects of classroom discourse in Catalonia”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 331–359.
Payà, Marta. (2004). “Interacció del grup tonal i el gest en el discurs: una aproximació d’anàlisi multimodal”. In: Payrató, Lluís; Alturo, Núria; Payà, Marta. (ed.). Les fronteres del llenguatge: Lingüística i comunicació no verbal. Barcelona: PPU, pp. 155–172.
Payrató, Lluís. (1985). La interferència lingüística: Comentaris i exemples català-castellà. Barcelona: Curial.
. (1988). Català col·loquial: Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana. 3rd ed. Valencia: Universitat de València. [3rd ed., 1996]
. (ed.) (1998). Oralment. Estudis de variació functional. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
. (2002). “L’enunciació i la modalitat oracional”. In: Solà, Joan; Lloret, Maria Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Barcelona: Empúries, pp. 1149–1220.
. (2003 [2010]). Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció a l’anàlisi funcional de textos. Barcelona: Editorial UOC.
. (2009). “Pragmàtica i anàlisi del discurs. Els últims dotze anys (1997–2008)”. Versió revisada inèdita de la Conferència Pragmàtica (i anàlisi del discurs). Els últims dotze anys (1996–2007). II Simposi Internacional de Catalanística, Berlin, 1–2 d’octubre de 2007.
. (2016). “Estudis de pragmàtica i anàlisi del discurs sobre la llengua catalana: un repàs de l’etapa 1997–2012”. Estudis Romànics, no. 38, pp. 55–88.
. (2018b). “Cuarenta años de pragmática: 1976–2016. Un contraste bibliográfico”. In: Veloso, João; Guimarães, Joana; Silvano, Purificação; Sousa-Silva, Rui. (ed.). A Lingüística em diálogo. Volume comemorativo dos 40 anos do Centro de Lingüística da Universidade do Porto. Porto: Centro de Lingüística da Universidade do Porto, pp. 39–58.
. (2019). “Llengua oral i models de parla: el ‘grau zero’ en l’oralitat?”. Els Marges, no. 119: 38–51.
Payrató, Lluís, Alturo, Núria & Payà, Marta. (ed.) (2004). Les fronteres del llenguatge: Lingüística i comunicació no verbal. Barcelona: PPU.
Payrató, Lluís & Cots, Josep Maria. (ed.) (2011). The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton.
Payrató, Lluís & Salvador, Vicent. (1990). “Recull bibliogràfic comentat sobre anàlisi del discurs”. Caplletra, no. 7, pp. 143–155.
Perera, Joan & Bel, Aurora. (2011). “Propietats pragmàtiques i gramaticals en el desenvolupament de la coreferència pronominal”. Zeitschrift für Katalanistik, no. 24, pp. 183–211.
Pla i Arxé, Ramon. (2013). “Reflexions sobre l’estil en literatura”. In: Payrató, Lluís; Nogue, Neus. (ed.) Estil i estils. Teoria i aplicacions de l’estilística. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i AEAU.
Pradilla, Miquel Àngel & Prieto, Pilar. (2001). “Entonación dialectal catalana: la interrogación absoluta neutra en catalán central y en tortosino”. Actas del Segundo Congreso de Fonética Experimental (Granada, 5–7 abril).
Prieto, Pilar. (1995). “Aproximació als contorns entonatius del català central”. Caplletra, no. 19, pp. 161–186.
. (2002). “Entonació”. In: Solà, Joan; Lloret, Maria Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel. Gramàtica del català contemporani. Vol. 1. Barcelona: Empúries, pp. 395–465.
Prieto, Pilar & Rigau, Gemma. (2011). “Prosody and Pragmatics”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 17–47.
Pujolar, Joan. (1993). “L’estudi de les normes d’ús des de l’anàlisi crítica del discurs”. Treballs de sociolingüística catalana, no. 11, pp. 61–77.
. (1999). “Els gèneres verbals: reflexions sobre la seva significació per a una teoria de l’ús social del llenguatge”. Llengua i literatura, no. 10, pp. 125–155.
. (2011). “Catalan-Spanish language contact in social interaction”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 361–385.
Ribas, Montserrat. (2000). Discurs parlamentari i representacions socials: La representació de la immigració que emergeix de les preguntes d’una Comissió d’Estudi Parlamentària. Doctoral thesis. Universitat de Barcelona.
Ribera i Condomina, Josep. (2012). La cohesió lèxica en seqüències narratives. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Ribera i Condomina, Josep E.; Maria-Josep Marín-Jordà i Núria Alturo-Monné. (ed.). (2018). Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició. Quaderns de Filologia. Estudis Lingüístics, no. 23. Universitat de València.
Robles i Sabater, Ferran. (2009). “Lingüística aplicada a l’ensenyament i nous corrents d’investigació en lingüística”. Caplletra, no. 47, pp. 207–234.
Salvador, Vicent. (1984a). “Cap a un nou programa d’investigació en la lingüística catalana actual”. In: Casanova, Emili. (ed.). Estudis en memòria del professor Manuel Sanchis Guarner: Estudis de llengua i literatura catalanes. Valencia: Universitat de València, pp. 343–348.
. (1984b). “Cap a un nou programa d’investigació en l’àmbit de la lingüística catalana”. In: Ferrando, Antoni. (ed.). Miscel·lània Sanchis Guarner, III. Valencia: Universitat de València; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 229–251.
. (1997). “Dialectologia, pragmàtica i anàlisi del discurs”. In: Lloret, Maria-Rosa ( et al..) (ed.). Anàlisi de la variació lingüística. Barcelona: PPU: Universitat de Barcelona, pp. 203–228.
. (2011). “Metaphor and style in Catalan”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 309–330.
. (ed.) (2012). L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui. València: Edicions Tres i Quatre.
Salvador, Vicent & Guzmán, Josep R. (1999). “Retòrica i recepció de la literatura romàntica: sobre les traduccions d’un text d’ETA Hoffman”. Quaderns de Filologia. Estudis lingüístics, no. 4, pp. 239–255.
Sentí, Andreu. (2017). Modalitat i evidencialitat en català antic. Barcelona/València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Servei de Publicacions de la Universitat de València.
Teruel Plana, M. Elvira. (1997). Retòrica, informació i metàfora: Anàlisi aplicada als mitjans de comunicació de massa. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. (Aldea Global; 2)
Torrent, Aina. (2011). “Modal particles in Catalan”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 81–113.
Trotzke, Andreas & Mayol, Laia. (2021). “Catalan focus markers as discourse particles”. Journal of Linguistics, pp. 1–35.
. (2002). “L’oració com a unitat informativa”. In: Solà, Joan; Lloret, Maria Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Barcelona: Empúries, pp. 1221–1279.
Vila, F. Xavier. (2020). “L’insult com a finestra a la ideologia nacionalista”. In: Pons Ràfols, Xavier; et al.. Catalunya i Espanya (II). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 89–104.
Vilà Santasusana, Montserrat & Grau Tarruell, Maria. (ed.) (2007). Modalització i cortesia lingüística. Articles: Revista de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, no. 42. Barcelona: Graó.
