In:Catalan Sociolinguistics: State of the art and future challenges
Edited by Miquel Àngel Pradilla Cardona
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 32] 2022
► pp. 159–172
Chapter 11Language law in the Catalan domain
Published online: 1 December 2022
https://doi.org/10.1075/ivitra.32.11pon
https://doi.org/10.1075/ivitra.32.11pon
Abstract
The scientific study of linguistic law in the Catalan field begins, during the decade of the eighties of the twentieth century, with the approval of the first laws of linguistic normalization of the Autonomous Communities of the Spanish State, at a time when the development of this area of study is still incipient at European and world level. Theoretical studies share common premises, when articulated around the notions of official languages and Catalan as the own language and their projection in the regulation of linguistic uses in the different sectors, and adopt a propositional approach, often critical to the jurisprudence of the Constitutional Court. As of the Judgement of 28 Of June of 2010, on the Statute of Autonomy of Catalonia of 2006, this constitutional jurisprudence imposes an even stricter limits to the regional legislator, that are at the same time reinterpreted restrictively by the ordinary tribunes, which supposes a clear brake to the development of these studies. The legal and doctrinal evolution in the territories located under Andorran, French and Italian jurisdiction responds to different patterns, such as the constitutionalization of Catalan as the official language of the Andorran State in the decade of the 1990s and the interpretation and deployment of constitutional notions of linguistic minority, in Italy, and regional language, in France, of application to the Catalan language in these territories.
Article outline
- 1.The recent history of language law
- 2.The evolution of language law in Catalan-speaking territories
- 3.The autonomy of language law and its relation to other disciplines
- 4.Looking to the future
Notes References
References (47)
Alcaraz, Manuel (1999). Régimen jurídico de las lenguas en la Comunidad Valenciana. Alacant: Universitat d’Alacant.
Alcaraz, Manuel, Isabel, Ferran & Ochoa, Josep (ed.) (2005). Vint anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Alzira: Bromera.
Ballester, Maria (2016). “Una nova empenta per a l’ús social de la llengua catalana a les Illes Balears. L’avanç inestable, i no sempre lineal, de la normalització lingüística”. Revista de Llengua i Dret, no. 46 (December), pp. 85–104.
Barceló, Mercè, Bernadí, Xavier i Vintró, Joan (coord.) (2010). Especial Sentència del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Revista Catalana de Dret Public, special issue (December).
Caria, Rafael (2006). “El català a l’Alguer: apunts per a un llibre blanc”. Revista de Llengua i Dret, no. 46 (December), pp. 29–102.
Castellà, Santiago (2018). “La protección de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries: una mirada als disset anys de l’entrada en vigor a l’Estat espanyol”. Revista de Llengua i Dret, no. 69 (June), pp. 91–102.
Colom, Bartomeu (1987). “Els principis de la Llei de normalització lingüística a les Illes Balears”. Revista Jurídica de Catalunya, vol. 86, no. 1, pp. 47–78.
Corretja, Mercè (1995). L’acció europea per a la protecció dels drets lingüístics. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya.
De Witte, Bruno (2009). “L’évolution des droits linguistiques (1983–2008)”. Revista de Llengua i Dret, no. 51 (June), pp. 47–61.
Escribano, Daniel (2014). “La introducció del concepte de llengua oficial en el llenguatge jurídic espanyol”. Treballs de Sociolingüística Catalana, no. 24, pp. 345–371.
(2020). El conflicte lingüístic a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears durant la Segona República. Mallorca: Lleonard Muntaner.
Heraud, Guy (1973). “Por un derecho lingüístico comparado”. Revista Jurídica de Catalunya, vol. 72, no. 4, pp. 846–869.
Herrero de Miñon, Miguel (et al.) (1999). Estudis jurídics sobre la Llei de política lingüística. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics; Madrid: Marcial Pons.
Institut d’Estudis Autonòmics (1994). La lengua de enseñanza en la legislación de Cataluña. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.
Jou, Lluís (2009). L’oficialitat lingüística, un concepte jurídic. Barcelona: Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
(2011). “La Sentència 31/2010, reinterpretada. Legislació lingüística, realitat social i política“. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, no. 12 (March), pp. 153–191.
Milian, Antoni (1992). Drets lingüístics i dret fonamental a l’educació: Un estudi comparat: Itàlia, Bèlgica, Suïssa, el Canadà i Espanya. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.
(2002). “Les formes d’intervenció lingüística i les tècniques jurídiques de protecció de les llengües i dels grups lingüístics en les societats plurilingües: Una llambregada al dret comparat”. Revista de Llengua i Dret, no. 37 (September), pp. 105–128.
(2009). “Dels drets lingüístics al dret lingüístic: vint-i-cinc anys d’evolució a Catalunya”. Revista de Llengua i Dret, no. 51 (June), pp. 63–93.
(coord.) (2009). El plurilingüisme a la Constitució española: Seminari, Barcelona, 18 de març de 2009. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.
Milian, Antoni (et al.) (2008). Mundialització, lliure circulació i immigració, i l’exigència d’una llengua com a requisit: El cas del català, llengua oficial en part del territori d’un estat. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.
Milian, Antoni (ed.) (2012). Language Law and Legal Challenges in Medium-Sized Language Communities. A Comparative Perspective. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.
Mir, Narcís (2020). “El dret de la Unió Europea sobre l’ús de les llengües en l’àmbit del mercat interior: una legalitat questionable? Especial referència a la llengua catalana. Directum: Revista d’Anàlisi i Actualitat Jurídica, no. 4 (January), pp. 22–29.
Nogueira, Alba (et al.) (ed.) (2012). Shaping language rights. Commentary on the European Charter for Regional or Minority Languages in light of the Committee of Expert’s evaluation. Strasbourg: Council of Europe Publishing.
Ochoa, Josep. (2006). “Estatuto jurídico del valenciano”. In: Pérez, José Manuel (coord.) (2006). Estudios sobre el estatuto jurídico de las lenguas en España. Barcelona: Atelier.
Pérez, José Manuel (coord.) (2006). Estudios sobre el estatuto jurídico de las lenguas en España. Barcelona: Atelier. [This collective work contains the references in the text by López Susín, Ochoa, Pons i Viver.]
Pla, Anna (2005). Règim jurídic de les llengües a l'administració de justícia. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.
Pons, Eva & Argelaguet, Jordi (2009). “Vint-i-cinc anys de la Revista de Llengua i Dret: una aproximació qualitativa i quantitativa als seus continguts”. Revista de Llengua i Dret, no. 51, pp. 285–303.
Pons, Eva (2010). “Lengua y Constitución”. In: Vernet, J. (coord.). Estudios sobre la reforma de la Constitución Española. Palma: Institut d’Estudis Autonòmics, pp. 275–307. (L’esperit de les Lleis; 8)
(2011). “Els efectes de la STC 31/2010, de 28 de juny, sobre el règim lingüístic de l’Estatut d’autonomia de Catalunya”. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, no. 12 (March), pp.120–154.
(2015). L’oficialitat lingüística. Declaracions constitucionals i implicacions jurídiques i pràctiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
(2020). “Language law and language policies”. In: Argente, J.; Lüdtke (eds.). Manual of Catalan Linguistics. Berlin: De Gruyter.
Pons, Eva & Vila, F. Xavier (2005). Informe sobre la situació de la llengua catalana 2003–2004. Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana.
Puig, Lluís M. de (1991). “Debat i elaboració de la Carta Europea de les Llengües”. Revista de Llengua i Dret, no. 16 (December), pp. 153–172.
Ridao, Joan (2018). “La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d’autonomia política: un balanç des de la perspectiva jurídica”. Revista de Llengua i Dret, no. 70 ()
Segura, Lluís J. (1984). “Comentario sobre el régimen jurídico lingüístico del Estatuto de Autonomía de las Islas Baleares”. Revista Vasca de Administración Pública, no. 8 (January–April), pp. 235–250.
(2019). “Al voltant de quaranta anys d’oficialitat i d’usos institucionals de les llengües pròpies de les comunitats autònomes”. Revista de Llengua i Dret, no. 72 (December), pp. 5–20.
Solé i Durany, Joan Ramon (coord.) (2007). Legislació lingüística de Catalunya: La llei de política lingüística i altres normes lingüístiques anotades. Barcelona: Generalitat de Catalunya. (Legislació Bàsica; 6)
Vernet, Jaume (1999). “Principios constitucionales y derechos en un estado plurilingüe”. In: Lucas, Francisco Javier de (dir.). Derechos de las minorías en una sociedad multicultural. Madrid: Consejo General del Poder Judicial, pp. 11–42. (Cuadernos de Derecho Judicial; 11)
(2005). “Processos de normalització de la llengua catalana”. In: Alcaraz, Manuel; Isabel, Ferran; Ochoa, Josep (ed.). Vint anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Alzira: Bromera.
(2015). “Los conflictos jurídicos abiertos en la jurisprudencia constitucional española”. In Cagiao, Jorge; Jiménez-Salcedo, Juan (ed.). Políticas lingüísticas en democracias multilingües:¿es evitable el conflicto?. Madrid: Catarata, pp. 52–87.
Vila, Francesc Xavier (2004). “Aportacions de les altres ciències socials a la sociolingüística catalana”. Caplletra, no 37, pp. 89–152.