In:Catalan Sociolinguistics: State of the art and future challenges
Edited by Miquel Àngel Pradilla Cardona
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 32] 2022
► pp. 119–138
Chapter 9Forty years of language policy in Catalonia (1980–2020)
Intervention in linguistic skills, practices and ideologies
Published online: 1 December 2022
https://doi.org/10.1075/ivitra.32.09rie
https://doi.org/10.1075/ivitra.32.09rie
Abstract
This article provides a summary of language policies implemented in Catalonia since the recovery of self-government in 1979, drawing attention to their main successes and failures and to their current challenges. It distinguishes three stages regarding the governmental intervention in linguistic skills, practices and ideologies. First, a large stage (1980–2002) of initial impetus and development, characterised by a significant social consensus around the need of recovering Catalan as a democratic right and unequivocal sign of the collective identity after Franco dictatorship. Second, a stage (2003–2010) of adaptive growth, marked by a huge demo-linguistic impact of international immigration, political instability and more contestation of language policies. Third, a stage (2011–2020) of discreet work, impacted by a strong nation-building conflict between Catalonia and Spain, the rise of secessionism and its subsequent repression by the State.
Keywords: language policy, Catalonia, language skill, language practice, language ideology
Article outline
- 1.“Catalan is for everybody” and the notion of own language: 1980–2002
- 2.“Catalan, our common language”: The impact of international immigration (2003–2010)
- 3.Language policy in times of crisis (2011–2020)
- 4.Conclusions
Acknowledgements Notes References
References (28)
Argelaguet, J. (1998). El procés d’elaboració de la Llei de política lingüística. Barcelona: Mediterrània.
Bastardas, A. (2007). Les polítiques de la llengua i la identitat a l’era “glocal”. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Branchadell, A. & Kraus, P. A. (2019). Polítiques lingüístiques: entre la promoció del català i la gestió del multilingüisme. In: Gomà, R.; Subirats, J. (coords). Canvi d’època i de polítiques públiques a Catalunya. Barcelona: Galaxia Gutenberg.
Castells, M. (2004). “Globalització i identitat. Una perspectiva comparada”. Idees, no. 21, pp. 17–28.
Catalonia (2018). The language model of the Catalan education system. Language learning and use in a multilingual and multicultural educational environment. Barcelona: Government of Catalonia. Ministry of Education. (Last accessed 4 March 2021)
Catalunya (2009). Pacte Nacional per a la Immigració. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania.
(2019a). Estadística d’usos lingüístics de la població 2018. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Direcció General de Política Lingüística i Institut d’Estadística de Catalunya.
(2019b). Pacte nacional per la interculturalitat. Document marc per al procés participatiu, Barcelona: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. (Last accessed 4 March 2021)
Conesa, Alba & Ibarz, Rosa (2015). El Consorci per a la Normalització Lingüística: “25 anys fent bategar el català”. Llengua i ús 56 (70–78).
Flors-Mas, A. (2021). Canvis socials i evolució de les polítiques lingüístiques a catalunya (1979–2020). Dins: Actes de la Sisena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra. Barcelona: Uiversitat Pompeu Fabra.
Grup Koiné (2016). Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent. Llengua i República.
Oakes, L. & Peled, Y. (2017). Normative Language Policy: Ethics, Politics, Principles. Cambridge University Press.
Offe, C. & Preuss, U. K. (1991). ‘Democratic Institutions and Moral Resources’ in Political Theory Today, edited by David Held. Cambridge: Polity Press.
Pons Parera, E. (2019). 40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 72, 1–4.
Reixach Pla, M. (1985). Coneixement i ús de la llengua catalana a la provincial de Barcelona. Anàlisi dels resultats del padró de 1975 i de l’avanç dels de 1981. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.
Requejo, F. (2005). Multinational Federalism and Value Pluralism. The Spanish case. London – New York: Routledge.
Riera, E. (2011). La intervenció en les competències, els usos, les ideologies: D’«El català, cosa de tots» a «El català, llengua comuna». Treballs de Sociolingüística Catalana 21 (155–167).
Riera-Gil, E. (2016). Why languages matter to people: Communication, identity and justice in western democracies. The case of mixed societies. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis de l’Autogovern.
(2022). Linguistic rights and duties of immigrants and national identity in Catalonia: between accommodation and transformation. Nations and Nationalism, 28(2), 483–500.
Sanjaume-Calvet, M. & Riera-Gil, E. (2022). Languages, secessionism and party competition in Catalonia: A case of de-ethnicising outbidding? Party Politics, 28(1), 85–104.
Sendra, M. & Vila, F. X. (2016). L’estatus de les llengües a la República Catalana: Una breu anàlisi del desenvolupament del debat. Els Marges 108 (33–50).
Cited by (2)
Cited by two other publications
Iglésias Franch, Narcís
This list is based on CrossRef data as of 12 november 2025. Please note that it may not be complete. Sources presented here have been supplied by the respective publishers. Any errors therein should be reported to them.
