Les construccions concessives en el Curial e Güelfa

La llengua del Curial e Güelfa mostra una predilecció especial per les construccions concessives. Comparat amb altres obres emblemàtiques de l’època (Lo somni de Bernat Metge i Tirant lo Blanc de Joanot Martorell) les construccions concessives atenyen en aquest text una freqüència excepcional. Estilísticament Curial i Güelfa presenta una àmplia gamma de construccions concessives, que fan que aquesta obra es pugui considerar un cas únic en el català antic, perquè posa en joc solucions modernes com ja que (malgrat que hi té valor causal més que no pas concessiu) i no obstant (que), al costat de formes menys usuals com contra grat, “mal que pes + datiu”, pur, si tot, o d’usos singulars com el de jats que en prosa. La varietat i l’ús de totes aquestes construccions revelen que el text pertany plenament al segle xv (quan es generalitzen encara que o si bé, i quan jatsia (que) entra en decadència), però no aporten dades concloents per a determinar la procedència de l’autor.