In:La «cavalleria umanistica» italiana / The Italian “Humanistic Chivalry”: Enyego (Inico) d’Àvalos e ‘Curial e Guelfa’ / Enyego (Inico) d’Àvalos and ‘Curial e Guelfa’
Edited by Antoni Ferrando and Anna Maria Babbi
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 29] 2021
► pp. 57–74
The Fortune of Curial e Güelfa (from discovery to edition)
Published online: 18 November 2021
https://doi.org/10.1075/ivitra.29.05gro
https://doi.org/10.1075/ivitra.29.05gro
Abstract
The context in which the manuscript of the
medieval novel Curial e Güelfa was discovered in
the second half of the 19th century, together with the fact that
Manuel Milà i Fontanals did not encourage the dissemination of this
finding, created some doubt about the circumstances surrounding the
finding of Curial by the Catalan scholar: which
reactions did the announcement of the news provoke? Why was it not
edited by Milà i Fontanals himself? Which role did intellectuals
such as Antonio Paz y Melia, head of the Manuscript Section of the
Spanish National Library, and Antoni Rubió i Lluch, the first editor
of Curial e Güelfa, play in the dissemination of
this work in the last third of the 19th century?
Article outline
- A thread of controversy
- The existence of the manuscript
- The printing of Curial
- The discoverers of Curial e Güelfa
Notes References
References (24)
Espadaler, Anton Maria. 2007. “Sobre
el lloc i l’ocasió del Curial e
Güelfa”. El (re)descobriment
de l’edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia
Duran. E. Miralles i J. Solervicens (eds.). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 221–231.
Ferrando Francés, Antoni. 2012. “Precaucions
metodològiques per a l’estudi lingüístic del Curial
e
Güelfa”. Estudis
lingüístics i culturals
sobre Curial e Güelfa,
vol. I. A. Ferrando (ed.). Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, 31–87.
Gimeno Blay, Francisco M. 1993. “Notes
d’un paleògraf a propòsit del matritensis 9750 de la
Biblioteca nacional (Curial e
Güelfa)”. Caplletra 15: 75–88.
Gómez Díaz, Rafael. 2001–2002. “Don
Antonio Paz y Mélia, un archivero-bibliotecario en la
Corte”. Cuaderna 9–10: 172–181.
Massot i Muntaner, Josep. 1996. “Falsificacions
i falsificadors a la literatura
catalana”. Escriptors i
erudits
contemporanis. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 3–9.
Milà i Fontanals, Manuel. 1876. “Notes
sur trois manuscrits”. Revue
des Langues
Romanes 10: 225–240.
. 1922. Epistolari
d’En M. Milà i Fontanals. Tom I. Anys
1840–1874, L. Nicolau d’Olwer (ed.). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
. 1932. Epistolari
d’En M. Milà i Fontanals. Tom II. Anys
1875–1880, L. Nicolau d’Olwer (ed.), Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Miquel i Planas, Miquel. 1932. “Noticia
editorial”. Curial e Guelfa.
Text del XVen
segle. Barcelona, IX-XLIV.
Navarro Durán, Rosa. 2014. “Curial
e Güelfa, ‘mélange de gothique et de
Renaissance’” El texto
infinito. Tradición y reescritura en la Edad Media y el
Renacimiento, C. Esteve (ed.). Salamanca: SEMYR, 191–225.
Perarnau i Espelt, Josep. 1992. “El
manuscrit medieval del Curial e
Güelfa”. Arxiu de
Textos Catalans
Antics 11: 362–372.
Riera i Sans, Jaume. 1993. “Falsos
dels segles XIII, XIV i
XV”, Actes del novè Colloqui
Internacional de Llengua i Literatura
Catalanes, vol. I, R. Alemany, A. Ferrando i Ll. B. Meseguer (eds.). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 425–491.
Roca, Rafael. 2015. “The
reception of Tirant lo Blanch in Valencia
in the second half of the 19th century and the beginning of
the 20th century”. More about
‘Tirant lo Blanc’, A. M. Babbi i V. J. Escartí (eds.). Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, 139–152.
Rubió i Lluch, Antoni. 1891a. “Curial
y Guelfa. Novela catalana del segle
XV”. La Veu de
Catalunya 50 (20 de
desembre
de 1891): 591–592.
. 1891b. “Darrer
capitol del llibre 1er de Curial y
Guelfa”. La Veu de
Catalunya 51 (25 de
desembre
de 1891): 603–604.