Otium litteratum en la novel·la cavalleresca Curial e Güelfa

L’episodi nord-africà del llibre tercer de la novel·la ha estat ja revisat per diversos estudiosos com una recreació de la història de Dido i Eneas que ens transmet l’Eneida. Els especialistes han subratllat els trets particulars de la reescriptura d’aquest episodi virgilià, tot suggerint la intermediació d’autors italians com Petrarca o Boccaccio. En aquesta contribució pretenem explorar els aspectes que relacionen aquest passatge amb el nou concepte d’otium que els humanistes italians desenvolupen a partir del redescobriment d’alguns textos clàssics. En particular, suggerim l’anàlisi dels paral·lels amb De vita solitaria de Petrarca, autor ben present en la novel·la, com han mostrat els estudis de Francisco Rico o Júlia Butinyà.

The North African episode of the third book of the novel has already been reviewed by many scholars as a recreation of the story of Dido and Aeneas transmitted by the Aeneid. Scholars have highlighted some particular features of the rewriting of this Virgilian episode, suggesting the intermediation of Italian authors such as Petrarch or Boccaccio. We intend to explore those aspects relating this passage to the new concept of otium that Italian humanists develop from the rediscovery of some classical texts. Indeed, we suggest analyzing the parallels with De vita solitaria of Petrarch, author whose presence in the Catalan novel is well known through the studies of Francisco Rico or Júlia Butinyà.