Cover not available

In:La «cavalleria umanistica» italiana / The Italian “Humanistic Chivalry”: Enyego (Inico) d’Àvalos e ‘Curial e Guelfa’ / Enyego (Inico) d’Àvalos and ‘Curial e Guelfa’
Edited by Antoni Ferrando and Anna Maria Babbi
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 29] 2021
► pp. 3–16

Get fulltext from our e-platform
JBE logo with link
PDF logo with download linkDownload Book PDF
EPUB logo with download linkDownload Book EPUB
authorization required

Curial e Güelfa

Una novel·la italiana del Quattrocento, de cavalleria humanística, escrita en llengua catalana

 | Universitat Jaume I

Article language: Catalan

Published online: 18 November 2021
DOI logo with link
https://doi.org/10.1075/ivitra.29.01sol
Resum
L’anònima novel·la cavalleresca Curial e Güelfa (Nàpols-Milà?, ca. 1445–1448) es considera, juntament amb el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, una de les obres mestres de les lletres catalanes del segle XV. Tanmateix, el fet que l’anònim –procedent de València, però culturalment italianitzat– emprara el català com a vehicle d’expressió literària no és cap obstacle per a catalogar el llibre, per la seua modernitat (influx de l’ideari humanístic i del neoplatonisme, sàtira llucianesca, ironia metaliterària…), com una obra de “recepció” de la cultura del Quattrocento italià per part d’algú format en la tradició medieval (llibres de cavalleria, lírica trobadoresca, amor cortés), però que pretén emular el Boccaccio napolità, concertant armes i amors en una àgil narrativa de ficció. S’acaba el secolo senza poesia i s’enceta amb el Curial un gènere de gust aristocràtic, que hom sol denominar umanesimo cavalleresco o, més pròpiament dit, cavalleria humanística. El nou gènere florirà a la Florència dels Mèdici uns anys després.
Abstract
The anonymous chivalric romance Curial e Güelfa (Nàpols-Milà?,ca. 1445–1448) is considered, along with Tirant lo Blanc by Joanot Martorell, one of the masterpieces in the Catalan literature of the 15th century. Even so, the fact that the anonymous writer –coming from Valencia, but culturally Italianized– used Catalan as a vehicle of literary expression is no obstacle to classify the book, for its modernity (the influence of the humanistic ideas and the Neo-Platonism, Lucian’s satire, the meta-literary irony…), as a work of “reception” of the culture in the Italian Quattrocento by someone trained in the medieval tradition (courtly literature, troubadouresque lyrical poetry, courtly love), but someone who tries to emulate the Neapolitan Boccaccio, making compatible weapons and love in an agile fictional narrative. Thus finishes the secolo senza poesia. Curial inaugurates a genre of aristocratic taste, which is commonly called umanesimo cavalleresco or, more precisely, humanistic chivalry. The new genre will flourish some years later in Florence under the Medici.
Article outline
  • 1.Italianitat del Curial i relació amb el Nàpols aragonese
  • 2.Un autor procedent de València, però italianitzat
  • 3.Fonts i referents culturals preferentment italians
  • 4.Una ambientació itàlica, amb onomàstica à clef i sobreentesos
  • 5.L’influx de l’humanisme italià i del neoplatonisme
  • 6.El Curial, la cavalleria humanística i la fi del secolo senza poesia
  • Nota
  • Bibliografia
References (67)
Bibliografia
Agnello, Giuseppe M. 1992. “Terremoti ed eruzioni vulcaniche nella Sicilia medievale”, Quaderni medievali 34: 73–112.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Albertario, Marco. 2003. “La decorazione pittorica dei castelli di Milano e Pavia all’età di Galeazzo Maria Sforza”. In Lombardia rinascimentale: arte e architettura, 55–72. Fiorio, Maria Teresa et al. (ed.). Milano: Skira.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Alberti, Leon Battista. 2007 [1994]. I libri della famiglia, Ruggiero Romano et al. (ed.). Torino: Einaudi. Reed. In Biblioteca Italiana, Roma (<[URL]>).
Albertini Ottolenghi, Maria Grazia. 1991. “La biblioteca dei Visconti e degli Sforza: gli inventari del 1488 e del 1490”, Studi petrarcheschi 8: 1–238.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Antonucci, Giovanni. 1943. “Curiosità storiche salentine, I. La corte degli Orsini Del Balzo”, Rinascenza salentina, 21: 40–53.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Babbi, Anna Maria. 2012. “Il Curial e Güelfa e i romanzi francesi del XV secolo”, In Estudis lingüístics i culturals sobre “Curial e Güelfa”, Novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana, Ferrando, Antoni (ed.). Vol. I, 139–156. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company. Google Scholar logo with link to Google Scholar
Bertoni, Giulio. 1903. La biblioteca estense e la cultura ferrarese ai tempi del duca Ercole I (1471–1505). Torino: Ermanno Loescher.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Borràs, Marc & Martínez, Luis Pablo. 1990. “Tirant lo Blanc: novel·la moderna? Mutació social i reacció ideològica a la fi de l’Edat Mitjana”. Afers. Fulls de recerca i pensament 10: 275–300.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Calvo Rigual, Cesáreo. 2014. “Lingua toscana in bocca catalana: sull’italianità del Curial e Güelfa”, In: Anonimo. Curial e Guelfa, 67–92. Calvo Rigual, Cesáreo & Giordano Gramegna, Anna (trad., ed.). Roma: Aracne.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Cortès Cañagueral, Matilde. 1993. “La infantesa de Curial i una font literària”. In Actes del novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 9–14 de setembre de 1991). Vol. I, 413–424. Alemany, Rafael et al. (ed.). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Universitat d’Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Da Bisticci, Vespasiano. 1951. Vite di uomini illustri del secolo XV, D’Ancona, Paolo & Aeschlimann, Erhard (ed.). Milano: Ulrico Hoepli.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Di Fabrizio, Anna Maria. 2013. Saggio per una definizione del francese di Oltremare: edizione critica della “Continuazione di Acri” dell’“Historia” di Guglielmo di Tiro, con uno studio linguistico e storico. Tesi doctoral. Padova: Università degli Studi di Padova / École pratique des hautes études.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Echevarría Gaztelumendi, Mariví. 1993. “La traducción latina de la Ilíada IX, 222–605 de Bruni y su versión al castellano. Edición crítica”, Cuadernos de filología clásica 4: 127–167.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Ferrando, Antoni (ed.). 2007. “Introducció”. In Curial e Güelfa, 5–35. Toulouse: Anacharsis.Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2012b. “Precaucions metodològiques per a l’estudi lingüístic del Curial e Güelfa”. In Estudis lingüístics i culturals sobre “Curial e Güelfa”. Novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana, Vol I, 31–88. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company. Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2012c. “Curial e Güelfa: una història amorosa en clau?” In Dones i literatura entre l’edat mitjana i el Renaixement. Vol. II, 797–830. Bellveser, Ricard (ed.). València: Institució Alfons el Magnànim.Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2017. “Nuevas miradas acerca del ‘Curial’”. In: En Doiro antr’o Porto e Gaia. Estudos de literatura medieval ibérica, 19–56. Ribeiro Miranda, José Carlos (ed.). Porto: Estratégias creativas.Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2018. “El model lingüístic de Curial e Güelfa”, Revista Valenciana de Filologia 2: 39–84.Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2020. “Curial e Güelfa come documento per la storia italoaragonesa del secolo XV”. In: La Corona d’Aragona e l’Italia, Atti del XX Congresso della Corona d’Aragona, vol. II, La memoria degli aragonesi nel Regno di Napoli e nei domini italiani, 1239–1356. Guido D’Agostino et al. (ed.). Roma: Istituto Storico Italiano per il Medioevo.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Figliuolo, Bruno. 2012. “Correspondenzia inedita di Giannozzo Manetti”. In Roma e il papato nel medioevo. Studi in onore di Massimo Miglio, II. Primi e tardi umanesimi: uomini, immagini e testi, 89–109. Modigliani, Anna (ed.). Roma: Edizioni di storia e letteratura.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Folena, Gianfranco. 1964. “La cultura volgare e l’umanesimo cavalleresco nel Veneto”. In Umanesimo europeo e umanesimo veneziano, 141–158. Branca, Vittore (ed.). Firenze: Sansoni.Google Scholar logo with link to Google Scholar
García Galiano, Ángel. 1992. La imitación poética en el Renacimiento. Kassel: Reichenberger / Publicaciones de la Universidad de Deusto.Google Scholar logo with link to Google Scholar
González Rolán, Tomás et al. 2000. Humanismo y teoría de la traducción: edición y estudio de la Controversia Ambrosiana (Alfonso de Cartagena vs. L. Bruni y P. Candido Decembrio), Madrid: Ediciones Clásicas.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Gonzàlvez Escolano, Hèctor. 2001. “Els models cavallerescos en el Curial e Güelfa”. In Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 42. Miscel·lània Giuseppe Tavani. Vol I, 37–60. J. J. Brumme et al. (ed.). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Gros Lladós, Sònia. 2015. “Aquella dolçor amarga”. La tradició amatòria clàssica en el “Curial e Güelfa”. València: Universitat de València.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Hernández Alonso, C. (ed.). 1982. Juan Rodríguez del Padrón. Obras completas. Madrid: Editora Nacional.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Javierre Mur, Aurea. 1959. “Aportación documental a las relaciones entre Alfonso V de Aragón y el Ducado de Milán”. In IV Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (Palma de Mallorca, 1955). Actes i comunicacions. Vol. I, 95–111. Palma de Mallorca: Diputació Provincial.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Lavagnini, Bruno, “Teognide”. In Enciclopedia Italiana, Treccani, Roma, 1937 (<[URL]>).
Mann, James G. 1938. “The Lost Armoury of the Gonzagas”, The Archaeological Journal 95: 239–337. Google Scholar logo with link to Google Scholar
Martines, Josep. 2012. “Aproximació a les novetats lèxiques i semàntiques del Curial e Güelfa”. In Estudis lingüístics i culturals sobre “Curial e Güelfa”. Novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana. Vol. II, 941–998. Ferrando, Antoni (ed.). Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company. Google Scholar logo with link to Google Scholar
Masuccio, Salernitano [Tommaso Guardati]. 2004 [1957]. Il Novellino. Petrocchi, Giorgio (ed.). Firenze: Sansoni. Reed. In Biblioteca Italiana, Roma (<[URL]>).
McLaughlin, Martin. 1998 [1996]. “Humanism and Italian Literature”. In The Cambridge Companion to Renaissance Humanism, 224–245. Kraye, J. (ed.). Cambridge: Cambridge University Press. Trad.: “El Humanismo y la literatura italiana”. In Introducción al humanismo renacentista, 169–294. Cambridge: Cambridge University Press.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Mesa Sanz, Juan Francisco. 2012a. “Las fuentes del latín del Curial e Güelfa”. In Estudis lingüístics i culturals sobre “Curial e Güelfa”. Novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana. Vol. I, 387–428. Ferrando, Antoni (ed.). Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company. Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2012b. “Pietro Aligheri, fuente de Curial e Güelfa”, eHumanista/IVITRA 1: 185–196.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Miquel Planas, Ramon (ed.). 1932. Curial e Güelfa. Barcelona: Biblioteca Catalana.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Monson, Don A. 1991. “De la chanson par la razo à la nouvelle: Atressi cum l’orifanz, de Rigaut de Barbezieux, et ses commentaires narratifs médiévaux”, Medioevo romanzo 16: 271–284.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Musso, Olimpio. 1991. “Il romanzo cavalleresco Curial e Güelfa e il Monferrato: note storiche”, In II Miscellanea umanistico-catalana. Quaderni della Sezione di Studi Storici Alberto Boscolo. Vol. II, 39–52. Roma: Consiglio Nazionale delle Richerche.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Pedralli, Monica. 2002. “Novo, grande, coverto e ferrato”. Gli inventari di biblioteca e la cultura a Milano nel Quattrocento. Milano: Vita e pensiero.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Picat, Marco. 2008. “Tommaso III, marchese errante: l’autobiografia cavalleresca di un Saluzzo”. In: Saluzzo, Tommaso III (marchese di). Il Libro del Cavaliere Errante (BNF ms. fr 12559), 5–26. Picat, Marco & Ramello, Laura (ed.). Martinengo, Enrica (trad.). Boves: Araba Fenice.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Pionchon, Pauline. 2014. “Style, matière et morale tragiques d’un diptique de nouvelles attribué à Leonardo Bruni (1370–1444)”, Cahiers d’études italiennes 19: 29–43. Google Scholar logo with link to Google Scholar
Riera Sans, Jaume. 1993. “Falsos dels segles XIII, XIV i XV”. In Actes del novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 9–14 de setembre de 1991). Vol. I, 425–491. Alemany, Rafael et al. (ed.). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Rodríguez de la Peña, M. Alejandro. 2005. “Los espejos de príncipes y la transmisión del saber en el Occidente medieval”. Cuadernos de pensamiento 17: 127–170.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Rubió Balaguer, Jordi. 1990. Humanisme i Renaixement. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Ruggieri, Ruggero M. 1955. L’umanesimo cavalleresco italiano da Dante al Pulci. Catània. Università di Catania.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Sáiz Serrano, Jorge. 2001. “Los capitanes de Alfonso el Magnánimo en la conquista del reino de Nápoles: la caballería del ejército real de 1441”. In XVI Congresso di storia della Corona d’Aragona (Napoli-Caserta-Ischia, 18–24 settembre 1997): “La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso I il Magnanimo: i modelli politico-istituzionali, la circolazione degli uomini, delle idee, delle merci; gli influssi sulla società e sul costume”. Vol. I, 981–1010. D’Agostino, Guido & Buffardi, Giulia (ed.). Napoli.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Savonarola, Michele. 2004 [1997]. Del felice progresso di Borso d’Este [ca. 1452]. Mastronardi, Maria Aurelia (ed.) Bari: Palomar. Reed. In Biblioteca Italiana, Roma (<[URL]>).
Soler, Abel. 2015. “El lèxic cortés i cavalleresc en Curial e Güelfa: mots patrimonials i interferències culturals”, Anuario de estudios medievales, 45–1: 109–142. Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2016. “Iconografia italiana i literatura cavalleresca catalana: les al·legories de les arts liberals en Curial e Güelfa”. In Linguaggi del metareale nella cultura catalana, 41–57. Torí: Dipartimento di Lingue et letterature straniere e culture moderne dell’Università di Torino. Orazi, Veronica et al. (eds.).Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2017a. La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de “Curial e Güelfa”. València: Publicacions de la Universitat de València / Institució Alfons el Magnànim / Institut d’Estudis Catalans, 3 vols., 4754 pp.Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2017b. “Borgonya i l’Imperi alemany en la novel·la cavalleresca Curial e Güelfa. El centre d’Europa vist des de la perifèria”. Mirabilia/MedTRans 11: 16–37.Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2017c. “Els consells d’amor de Guiniforte Barzizza al valencià Francesc de Centelles (Milà, 1439) i la novella cavalleresca Curial e Güelfa”. Rivista italiana di studi catalani 7: 77–98.Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2018a. “El català i altres llengües en concurrència a la cort i a la cancelleria napolitanes d’Alfons el Magnànim (1443–1458)”. Caplletra 65: 43–67.Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2018b. “L’entorn valencià d’Enyego d’Àvalos i l’autoria de Curial e Güelfa”, eHumanista/IVITRA 11: 401–430.Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2018c. Enyego d’Àvalos i l’autoria del “Curial”. València: Institució Alfons el Magnànim / Institut d’Estudis Catalans / Universitat de València.Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2020a. “Las lecturas caballerescas del norte de Italia y su influjo en la novela catalana Curial e Güelfa (Milán-Nápoles, ca. 1445–1448)”. Francigena 6: 193–238.Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2020b. “Tancredi e Ghismunda, un manuscrit de Siena i la ‘descripció de noblesa’ del Curial”. Estudis Romànics 43: 377–394.Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2020c. “Curial e Güelfa: l’obra literària més emblemàtica del regnat napolità d’Alfons el Magnànim”. In: La Corona d’Aragona e l’Italia, Atti del XX Congresso della Corona d’Aragona, vol. II, La memoria degli aragonesi nel Regno di Napoli e nei domini italiani, 703–716. Guido D’Agostino et al. (ed.). Roma: Istituto Storico Italiano per il Medioevo.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Stocchi, Manuela. 1995–1996. “Curial e Güelfa e il Decamerone”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 45: 295–316.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Tyssens, Madeleine. 1967. La geste de Guillaume d’Orange dans les manuscrits cycliques. París: Les Belles Lettres.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Valla, Lorenzo. 2004 [1973]. Laurentii Valle Gesta Ferdinadis regis Aragonum. Besomi, Ottavio (ed.) Padova: Antenore. Reed. In Biblioteca Italiana (<[URL]>).
Veny, Joan. 2012. “Valencianitat del Curial”. In Estudis lingüístics i culturals sobre “Curial e Güelfa”. Novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana. Vol. II, 1089–1126. Ferrando, Antoni (ed.). Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company. Google Scholar logo with link to Google Scholar
Villoresi, Marco (ed.). 2006. Paladini di carta. Il modello cavalleresco fiorentino. Roma: Bulzoni.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Witt, Roland G. 1982. “Medieval Ars Dictaminis and the Beginnings of Humanism: A New Construction ot the Problem”, Renaissance Quarterly 35: 1–35. Google Scholar logo with link to Google Scholar
Wittlin, Curt. 2012. “Expressions multinominals en Curial e Güelfa”. In Estudis lingüístics i culturals sobre “Curial e Güelfa”. Novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana. Vol. II, 1127–1135. Ferrando, Antoni (ed.). Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company. Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2014. “Nota-ressenya a Wheeler, Max W. (trad.) (2011), Curial and Guelfa. A classic of the Crown of Aragon. Translated into English by Max W. Wheeler. Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins Publishing Company (IVITRA Research in Linguistics and Literature, vol. 2), Estudis Romànics, 36: 614–617.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Zanotto, Francesco. 1861. Il Palazzo Ducale di Venezia, illustrato, Venècia, G. Antonelli.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Mobile Menu Logo with link to supplementary files background Layer 1 prag Twitter_Logo_Blue