In:Canvi lingüístic, estandardització i identitat en català / Linguistic Change, Standardization and Identity in Catalan
Edited by Hans-Ingo Radatz
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 27] 2020
► pp. 107–128
La llengua en una relació canviant entre l’individu i l’espai
Article language: Catalan
Published online: 29 May 2020
https://doi.org/10.1075/ivitra.27.06sui
https://doi.org/10.1075/ivitra.27.06sui
Resum
En aquest article s’ofereix una descripció d’alguns
aspectes de l’ús del sistema de díctics locatius en un dialecte català:
l’alt ribagorçà. Aquest dialecte mostra un sistema ternari de díctics quant
a distància. Observem també com en la dimensió horitzontal la ubicació es
formula dins d’un marc de referències relatiu, mentre que en la dimensió
vertical s’aplica un marc absolut. La combinació d’ambdós dona lloc a un
rendiment considerable en descriure tant ubicacions com desplaçaments.
Finalment, s’observen les possibilitats anafòriques dels díctics locatius.
Es tracta d’un conjunt de recursos lligats a un context cultural que canvia
ràpidament; com a conseqüència d’aqueix canvi, aquells recursos quedaran
previsiblement obsolets.
Paraules clau: català ribagorçà, díctics, llenguatge espacial, anàfora, canvi lingüístic
Article outline
- 1.Introducció
- 2.El cas de l’Alta Ribagorça
- 3.El sistema de tres distàncies i els punts de referència
- 4.Moció fictícia en la localització: la dimensió horitzontal
- 5.Dimensió vertical
- 6.Moció en dimensions creuades
- 7.De la moció a l’anàfora
- 8.Conclusions
Agraïments Referències
References (16)
Alcover, A. & Moll, F. de Borja. (1993). Diccionari
català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la
llengua catalana en totes les seves formes literàries i
dialectals (vol. 10). Palma: Moll.
Bergen, B. K. (2012). Louder
Than Words: The New Science of How the Mind Makes
Meaning. Nova York: Basic Books.
Boroditsky, L. (2011). How
Languages Construct
Time. In S. Dehaene & E. Brannon (Eds.), Space,
Time and Number in the Brain: Searching for Foundations of
Mathematical
Thought (pp. 333–341). Amsterdam: Academic Press.
Casad, E. D. (1994). What
good are locationals,
anyway?. In Pütz, M., & Dirven, R., The
Construal of Space in Language and
Thought (pp. 239–267). Nova York-Berlín: Mouton de Gruyter.
Klemperer, V. (1993). LTI
(Lingua Tertii Imperii). Notizbuch eines
Philologen. Leipzig: Reclam. [a
través de la traducció castellana: La lengua del Tercer
Reich. Apuntes de un
filólogo. Barcelona: Minúscula. 2001].
Lakoff, G. & Johnson, M. (1999). Philosophy
in the Flesh. The Embodied Mind and Its Challenges to Western
Thought. Nova York: Basic Books.
Landau, B. & Jackendoff, R. (1993). “What”
and “where” in spatial language and spatial
cognition. Behavioral and brain
sciences, 16, 217–265.
Landau, B. (2016). Update
on “What” and “Where” in Spatial Language: A New Division of Labor
for Spatial Terms. Cognitive Science
A Multidisciplinary
Journal, 41 (2), 1–30.
Langacker, R. W. (1987). Foundations
of Cognitive Grammar: Theoretical
prerequisites (vol. 2). Stanford: Stanford UP.
Levinson, S. C. (2003). Space
in Language and Cognition. Explorations in Cognitive
Diversity. Cambridge: Cambridge UP.
Luraghi, S. (2016). The
mapping of space onto the domain of benefaction and some unpredicted
trends in semantic
change. Linguistics, 54 (2), 339–379.
Perkins, R. D. (1992). Deixis,
Grammar and Culture. Amsterdam, Philadelphia: John Benjamins.