In:Canvi lingüístic, estandardització i identitat en català / Linguistic Change, Standardization and Identity in Catalan
Edited by Hans-Ingo Radatz
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 27] 2020
► pp. 51–70
El model lingüístic de la música en català al País Valencià
Una aproximació al lèxic
Article language: Catalan
Published online: 29 May 2020
https://doi.org/10.1075/ivitra.27.03gar
https://doi.org/10.1075/ivitra.27.03gar
Resum
Aquest estudi analitza el lèxic que fan servir en les
cançons els intèrprets més representatius de la música en català al
País Valencià. L’anàlisi lingüística de les lletres permet de descriure
fenòmens vinculats a (1) la difusió de l’estàndard i l’assumpció d’elements
de la norma, (2) la construcció d’un model genuí per als usos coŀloquials
planificats, (3) la proliferació de manlleus i interferències d’altres
llengües, (4) la generació de mots nous i (5) el marcatge de la parla
juvenil i els llenguatges argòtics. A més a més, s’identifiquen els
principals factors que condicionen les tries lingüístiques–en aquest cas
lèxiques–de les composicions musicals.
Paraules clau: català, País Valencià, música, model de llengua, lèxic, estàndard, normativa, coŀloquial, interferència, neologia, llenguatge juvenil, argot
Article outline
- 1.Introducció
- 2.La situació i el paper actual de la música popular en català al País Valencià
- 3.Criteris de selecció i de descripció
- 4.Anàlisi dels models
- 4.1Els artistes pioners: Raimon, Ovidi i Al Tall
- 4.2La generació del canvi de segle
- 4.2.1Les primeres generacions escolaritzades en català: Feliu Ventura, Pau Alabajos i Obrint Pas
- 4.2.2Models contraculturals: la Gossa Sorda i Orxata Sound System
- 5.Conclusions
Notes Bibliografia
References (38)
Andrés, R. (31 de
gener de 2015). La
música en valenciano se consolida, pese a la falta de apoyo de las
instituciones públicas. La
Vanguardia. Recuperat
de [URL]
ALDC = Veny, J. & Pons, L. (2001–2008). Atles
Lingüístic del Domini
Català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Baldaquí, J. M. (2015). Els
joves valencians i el model normatiu: valoració de les varietats
formals de referència de la llengua
catalana. En C. Sinner, & K. Wieland (Eds.), Norma,
ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida
quotidiana (pp. 127–149). Leipzig: Leipziger Universitätsverlag.
Beltran, V., & Segura, C. (2017). Els
parlars
valencians. València: Publicacions de la Universitat de València.
Bassols, M. (2009). Els
sociolectes. En M. Bassols, & M. Segarra (Eds.), El
coŀloquial dels mitjans de
comunicació (pp. 211–231). Vic: Eumo Universitat de Vic.
Bernal, E., & Sinner, C. (2009). Al
seu rotllo: aproximació al llenguatge juvenil
català. Zeitschrift für
Katalanistik, 22, 7–36.
Blay, P. (2012). Literatura
i rock: el català mola? Treballs de
Sociolingüística
Catalana, 22, 209–218.
Cabré, M. T., Domènech, O., & Estopà, R. (2014). Mots
nous en català. New words in
Catalan. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.
CERCATERM =
TERMCAT, Centre de
Terminologia. Cercaterm. Disponible
a Internet: [URL]
DCVB = Alcover, A. M., & F. de B. Moll. (1985). Diccionari
català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll.
DIEC2 =
Institut d’Estudis
Catalans (2007). Diccionari
de la llengua
catalana. Barcelona: Edicions 62 / Enciclopèdia Catalana.
Domènech, O., & Estopà, R. (2016). Paraules
que usen els joves parlants del català i que els diccionaris no
recullen. En Observatori de
Neologia (Ed.), Mots
d’avui, mots de
demà (pp. 87–96). Barcelona: Institut Interuniversitari de Lingüística Aplicada.
DRAE = Real
Academia
Española (2014). Diccionario
de la lengua española. Disponible a
Internet: [URL]
Frechina, J. V. (2011). La
cançó en valencià: dels repertoris tradicionals als gèneres
moderns. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
GDLC =
Enciclopèdia
Catalana (1998). Gran
diccionari de la llengua
catalana. Disponible a
Internet: [URL]
Gendrau, Ll. (2012). Joves,
mitjans de comunicació i consum
cultural. Treballs de
Sociolingüística
Catalana, 22, 179–188.
Maestre, A. (2014). El
discurso sobre la música popular contemporánea: crítica artística y
divulgación periodística. Revista de
Estudios Culturales de la Universitat Jaume
I, 13, 69–83.
Martí, J. (2006). Diccionari
històric del valencià
coŀloquial. València: Publicacions de la Universitat de València.
Mas, J.-À. (2008). El
morfema ideològic. Una anàlisi crítica dels models de llengua
valencians. Benicarló: Onada Edicions.
(2010). Les
connotacions ideològiques dels models lingüístics valencians:
situació actual i condicionants
històrics. Caplletra, 48, 47–70.
Payrató, L. (1985). La
interferència lingüística. Comentaris i exemples
català-castellà. Barcelona: Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
(1996). Català
coŀloquial. Aspectes de l’ús corrent de la llengua
catalana. València: Publicacions de la Universitat de València.
Poch, D. (2016). Cançons que han fet mal. Recuperat de [URL]
Pradilla, M. À. (2004). El
laberint valencià. Apunts per a una sociolingüística del
conflicte. Benicarló: Onada Edicions.
(2008). La
tribu valenciana: Reflexions sobre la desestructuració de la
comunitat
lingüística. Benicarló: Onada Edicions.
Saladrigas, Xavier. (1997). L’ús
del català en la música pop-rock
(1987–1994). Treballs de
sociolingüística
catalana, 13, 57–75.
Sánchez, Daniel (26 febrer
de 2012). El
‘boom’ de la música en valencià: 20 grups en 60
enllaços. Ara. Recuperat
de [URL]
