Literatura popular i formació lingüística en el sistema educatiu valencià

Partint de la constatació que la literatura popular – entesa com una literatura d’autoria anònima i transmissió oral, amb capacitat per a crear i recrear l’imaginari col·lectiu d’una determinada comunitat humana – ofereix una font de múltiples i suggeridors recursos per als reptes educatius contemporanis, en aquesta contribució s’aporta, des de premisses epistemològiques pròpies de l’etnopoètica, una reflexió teòrica (amb inferències pràctiques i conclusions concretes finals) sobre l’interés de les rondalles, les llegendes, les endevinalles, les unitats fraseològiques i les cançons per a la formació lingüística de l’alumnat d’educació infantil, primària i secundària. Tot i que les observacions, les argumentacions, les consideracions i els resultats d’aquesta investigació se centren específicament en el sistema educatiu valencià, el conjunt dels coneixements que s’hi dedueixen resulten potencialment extrapolables a qualsevol tipus de context cultural i pedagògic propi d’una situació de conflicte lingüístic.