In:The Intricacy of Languages
Edited by Francesc Feliu and Olga Fullana
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 20] 2019
► pp. 379–392
“La nostra llengua” i altres circumloquis com a recurs per a evitar el nom de la llengua catalana al País Valencià (1858–1906)
Article language: Catalan
Published online: 30 October 2019
https://doi.org/10.1075/ivitra.20.22mar
https://doi.org/10.1075/ivitra.20.22mar
Abstract
From the middle of the nineteenth century the German romanists found the Romance philology. They establish that Catalan is the name of the language of the Catalan-speaking areas, which is different from Occitan and which has nothing to do with Limousin what was known since the early sixteenth century. These assumptions regarding the identity and the name of the Catalan language are quickly received and assumed everywhere. But not in Valencia, where the most of the scholars and writers showed their disagreement with it for his identity feelings. The most of them continue using Limousin and a minority began using onomastic circumlocutions to doesn’t contradict these assumptions. The resource of onomastic circumlocutions became useful because it avoided the item under discussion – the name of language –, not to mention any names in particular and using in place inclusive expressions which makes clear the reference to the whole of the Catalan language.
Article outline
- 1.Introducció
- 2.Escriptors i erudits que van emprar circumloquis sistemàticament
- 2.1Blai Bellver i Tomàs
- 2.2Fèlix Pizcueta i Gallel
- 2.3Faustí Barberà i Martí
- 3.Escriptors i erudits que van emprar circumloquis puntualment
- 3.1Josep d’Orga i Pinyana
- 3.2Vicent Boix i Ricarte
- 3.3Jacint Labaila i González
- 3.4Teodor Llorente i Olivares
- 3.5Josep Bodria i Roig
- 3.6Francesc Vilanova i Pizcueta
- 4.Conclusions
Nota Bibliografia
References (33)
Archilés, Ferran. 2007. “La Renaixença al País Valencià i la construcció de la identitat regional.” Anuari Verdaguer 15: 483–519.
Badia i Margarit, Antoni Maria. 1989. “Presència internacional de la llengua catalana.” Dins Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, ed. per Antoni Ferrando, Vol. VIII, 3–18. València / Barcelona: Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Barberà, Faustí. 1910. De regionalisme y valentinicultura. Discurs vell y comentaris nous. València: Estampa de Francés Vives Mora.
Bernat i Baltrons, Francesc. 2010. “La relació entre el català i l’occità a l’obra de Manuel Milà i Fontanals.” Dins Actes del Catorzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Vol. III, 85–95. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Ferrando, Antoni. 2006. “Percepció i institucionalització de la norma lingüística entre els valencians: panorama històric (1238–1976)”. Dins La configuració social de la norma lingüística a l’Europa llatina, ed. per Antoni Ferrando i Miquel Nicolás, 189–251. Alacant: Institut de Filologia Valenciana.
. 2008. “La presència valenciana al Congrés de 1906, punt de partida dels primers moviments reivindicatius de la llengua pròpia al País Valencià (1906–1918)”. Dins El primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i el País Valencià, ed. per Antoni Ferrando, 97–176. Catarroja: Afers.
Llombart, Constantí. 1879. Los fills de la morta-viva. Apunts bio-bibliográfichs per a la historia del renaiximent lliterari llemosí. València: Emili Pasqual.
Martí-Badia, Adrià. 2014. “La contribució de Vicent Boix i Ricarte (1813–1880) a la recuperació de la consciència lingüística dels valencians.”. eHumanista/IVITRA 5: 52–74. [Disponible en línia a [URL]; Consulta: 2 maig 2016].
. 2015. “Llengua i identitat en l’obra de Benvingut Oliver i Joan Baptista Perales”. Scripta 6: 120–135.
. 2017. “La posició dels renaixencistes valencians davant els postulats de la filologia romànica sobre el valencià”. Dins Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, ed. per Manuel Perez Saldanya i Rafael Roca, 367–378. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Martí Mestre, Joaquim. 2003. “Llengua i Renaixença. L’obra lingüística de Josep d’Orga i Pinyana (1800–1881). La Fraseologia per facilitar llegir i scríurer lo llemosí.” Dins Actes del dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, ed. per Marie-Claire Zimmermann i Anne Charlon, Vol. III, 435–437. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Orga, Josep d’. 1878. “La llengua d’Oc.” Lo Rat-Penat. Calendari Llemosí corresponent al present any 1879, 64–68.
Pizcueta, Félix. 1880. “Discurs del President de la Societat.” Dins Lo Rat-Penat. Jochs Florals de 1879, 19–24. València: Emprenta de Emili Pasqual.
. 1881. “La meua llengua. Versos improvisats.” Lo Rat-Penat. Calendari Llemosí corresponent al present any 1882, 136–137.
. 1885. “Discurs llegit per lo president En Félix Pizcueta Gallel croniste de Valencia.” Lo Rat-Penat. Periódich Lliterari Quincenal 2: 11b–14b.
Rafanell, August. 1991. “El llemosinisme valencià a la darreria del segle XIX”. Caplletra 11: 35–50.
Roca, Rafel. 2006. “Un nou discurs del doctor Faustí Barberà, un valencianista flamejant (1903)”. Quaderns d’Investigació d’Alaquàs 26: 11–50.
