In:The Intricacy of Languages
Edited by Francesc Feliu and Olga Fullana
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 20] 2019
► pp. 311–326
Fabra i la segona flexió verbal en català
Article language: Catalan
Published online: 30 October 2019
https://doi.org/10.1075/ivitra.20.18sar
https://doi.org/10.1075/ivitra.20.18sar
Abstract
Fabra and second verbal inflection in Catalan
After discussing the second verbal inflection in the theory part – how to deduce different types of verbal inflections; what regular forms depend on, § 2 –, the work shows that Valencian-Catalan, taking as reference French verbal inflection – inflection with no model –, has created a new model which covers the 75% of the verbal forms (§ 3). In the 19th century, Pau Ballot and Josep Nebot reduce the apparent chaos in a structural description, which is closer to reality (§ 4). These contributions disappear in Pompeu Fabra. Without any theory nor reflection on verbal inflection structures, he makes a false statement, which has the effect of presenting regular verbs as irregular, taking two irregular verbs as the model (§ 5.1). The lack of describing the inflected structures built by speakers leads us to misinterpret the regular form of the infinitive ({valer/valdre}, § 5.2) and the gerund ({duent/duguent}, § 5.3)
Article outline
- 1.Introducció
- 2.Deducció de les flexions que tenim i del model de cada una: Formes irregulars
- 3.La segona flexió verbal: De no tindre model a tindre’n
- 3.1Emmarcament de la segona flexió
- 3.2La naturalesa enigmàtica de la segona flexió verbal
- 3.3Síntesi de la segona flexió
- 4.La segona flexió verbal en autors del segle xix: Ben orientats
- 5.L’actuació de Fabra davant de la regularització de la segona flexió verbal
- 5.1Fabra: Absència de teoria i absència d’estructures
- 5.2Fabra i els infinitius de la segona flexió
- 5.3Fabra i els gerundis de la segona flexió
- 6.Conclusions: Sense teoria i sense estudiar l’evolució, ¿podem comprendre el present?
Referències bibliogràfiques
References (24)
Alibèrt, Loís. 1935. Gramàtica occitana segón los parlars lengadocians. Tolosa: Societat d’Estudis Occitans.
Ballot, Josep Pau. 1813. Gramàtica y apologia de la llengua cathalana. Barcelona: Joan Francisco Piferrer.
Colomina, Jordi. 2013. “Canvi morfològic verbal i normativa: els verbs velaritzats de la tercera conjugació”. Dins Qüestions de morfologia flexiva i lèxica del català. Volum d’homenatge a Joaquim Viaplana, 169–199. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
DCVB =. Alcover, Antoni M. i Francesc de B. Moll. 1926–1968. Diccionari Català-Valencià-Balear. Palma de Mallorca: Editorial Moll.
. 2010. Obres completes (Jordi Mir i Joan Solà, dirs.), Vol. 7: Converses filològiques. Barcelona: Editorial Proa.
GCC = Gramàtica del català contemporani (Joan Solà, M. Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya, dirs.). Barcelona: Empúries. 2002.
Moll, Francesc de B. 1937. Rudiments de gramàtica preceptiva per a ús dels escriptors baleàrics. Palma de Mallorca: Editorial Moll.
1968. Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears. Palma de Mallorca: Editorial Moll.
Saragossà, Abelard. 2003. Gramàtica valenciana raonada i popular. Els fonaments. Gandia: CEIC Alfons el Vell. [Cite per la segona edició. València: Tabarca Llibres, 2005].
. 2015. “El gènere en la GNV”. Dins Estudis de llengua i literatura catalanes LXVIII (Miscel·lània Jordi Bruguera 3), 207–226.
