In:The Intricacy of Languages
Edited by Francesc Feliu and Olga Fullana
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 20] 2019
► pp. 281–295
La perspectiva diastràtica en la Gramàtica de la llengua catalana. descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica (1994), d’Antoni M. Badia i Margarit
Article language: Catalan
Published online: 30 October 2019
https://doi.org/10.1075/ivitra.20.16cos
https://doi.org/10.1075/ivitra.20.16cos
Abstract
The diastratic perspective in Antoni M. Badia i Margarit’s 1994 grammar
Badia (1994) presents his grammar as diastratic, by which he means the distribution of variants into three stylistic levels. This use moves him away from the tradition, in which diastratic means social dimension. Therefore an analysis of the references Badia provides has been done to find out whether there is any clue in them to understand this decision. None of them use the term diastratic. So, two questions arise: where had he known it? Why did he decided to change its meaning? Our hypothesis are that (1) it is plausible that he read Flydal (1952) and/or Coseriu (1981), and (2) having to choose a fourth adjective meaning ‘dealing with stylistic variation’, he decided to set up a personal concept for functional variation.
Article outline
- 1.El terme diastràtic en Badia (1994) per a referir-se a la variació funcional
- 2.Les fonts de Badia (1994) pel que fa a la variació funcional
- 2.1Estudis gramaticals rellevants en la història de la lingüística segons Badia
- 2.2La “Guia bibliogràfica” de Badia (1994)
- 2.3La “Bibliografia complementària” de Badia (1994)
- 2.4Altra bibliografia esmentada per Badia en altres textos
- 3.La variació en altres textos de Badia
- 4.L’establiment del concepte de diastratia en la lingüística estructuralista
- 5.Conclusions
Nota Referències bibliogràfiques
References (32)
Alcina Franch, Juan i José Manuel Blecua. 1975. Gramática española. Barcelona: Ariel. [Citat a partir de la 8a edició, de 1991]
Badia i Margarit, Antoni M. 1977. “Gramàtica normativa enfront gramàtica descriptiva en català modern.” Treballs de Sociolingüística Catalana 1: 37–54.
1982a. “El català des de Pompeu Fabra fins a Carles Riba.” Dins Llengua i cultura als Països Catalans (9a ed.), 95–102. Barcelona: Edicions 62.
Badia i Margarit, Antoni Maria. 1982b. “Tres problemes del català d’avui.” Dins Llengua i cultura als Països Catalans (9a. ed.), 103–114. Barcelona: Edicions 62.
. 1988. “Autopercepción intelectual de un proceso histórico: ensayo de autobiografia.” Anthropos 81: 13–48. [Traducció al català consultable a [URL].]
. 1994. Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
. 1995. “Gestació, història, contingut i formes d’aquest diccionari.” Dins Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona / Palma de Mallorca / València: Edicions 3 i 4 / Edicions 62 / Editorial Moll / Enciclopèdia Catalana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, XI–XL.
Bloomfield, Leonard. 1933. Language. Chicago: University of Chicago. [Citat a partir de la 3a edició de 1984]
Colomina, Jordi. 1985. L’alacantí. Un estudi sobre variació lingüística. Alacant: Diputació Provincial d’Alacant.
Coseriu, Eugenio. 1952. “Sistema, norma y habla.” Dins Teoría del lenguaje y lingüística general. Madrid: Gredos, 11–113.
. 1981. “Los conceptos de ‘dialecto’, ‘nivel’ y ‘estilo de lengua’ y el sentido propio de la dialectologia.” Lingüística Española Actual 3: 1–32.
Costa, Joan. 2009. La norma sintàctica segons Pompeu Fabra. [[URL]].
. 2018. “La implantació de les propostes sintàctiques fabrianes segons Antoni M. Badia i Margarit.” Dins Comunitat lingüística i norma. Actes del IV Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra” (Tarragona, 18, 19 i 20 de novembre de 2013), ed. per Miquel Àngel Pradilla, 247–262. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Diccionari.cat = Diccionari de la llengua catalana en línia. Grup Enciclopèdia Catalana. Entrades consultades: Diafàsic [[URL]; juny 2016]; Diastràtic [[URL]; juny 2016]; Diatòpic [[URL]; juny 2016.]
Ferrando, Antoni. 1993. “Estudi preliminar.” Dins Gramàtica valenciana, Manuel Sanchis Guarner, I–XXXV. Barcelona: Alta Fulla.
Flydal, Leiv. 1952. “Remarques sur certains rapports entre le style et l’état de langue.” Norsktidskrift for Sprogvidenskap XVI: 241–258.
Gougenheim, Georges. 1939. Système grammatical de la langue française. (1a reimp.) París: Éditions d’Artrey.
Gregory, Michael i Susan Carroll. 1978. Language and situation. Language Varieties and Their Social Contexts. London: Routledge and Kegan.
Grevisse, Maurice. 1964. Le bon usage. Grammaire française avec des remarques sur la langue française d’aujourd’hui (8a ed.). Gembloux: Éditions Duculot.
Hjelmslev, Louis. 1963. El lenguaje. [Versió espanyola de M. Victoria Catalina, 1968. Madrid: Gredos]
Moll, Francesc de Borja. 1937. Rudiments de gramàtica preceptiva per a ús dels escriptors balears. Mallorca: [Editorial Moll].
Pairolí, Miquel. 1997. Antoni M. Badia i Margarit. La passió i el rigor d’un investigador de la llengua catalana. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca.
Paloma, David. 2018. “La implantació de les propostes fonètiques fabrianes segons Antoni M. Badia i Margarit.” Dins Comunitat lingüística i norma. Actes del IV Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra” (Tarragona, 18, 19 i 20 de novembre de 2013) ed. per Miquel Àngel Pradilla, 233–246. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Sanchis Guarner, Manuel. 1950. Gramàtica valenciana. [Cito l’edició a cura d’Antoni Ferrando, 1993. Barcelona: Alta Fulla]
Saussure, Ferdinand de. 1916. Cours de linguistique générale. [Citat a partir de la 4a reimp., de 2005. París: Payot.
Trubetskoi, Nikolai. 1943. Principes de phonologie. [Traducció de l’original rus de 1939]. París: Klincksieck.