L'univers literari femení de l'edat moderna a l'àmbit català: textos i llengües de l'esfera monàstica

En aquest article es pretén reflexionar al voltant d’un aspecte interessant per a la història literària catalana completament desatès per la crítica: les diferents tries lingüístiques de les escriptores del domini lingüístic català en l’època moderna, que són bàsicament, el castellà i el català. L’objectiu del treball és aportar dades provisionals i incitar a la reflexió sobre els possibles factors que pogueren determinar la llengua de les religioses, conforme a la funcionalitat i l’especificitat d’uns textos que, segons el context de producció conventual, majoritàriament no havien d’assolir la impremta.