Cover not available

In:More about 'Tirant lo Blanc' / Més sobre el 'Tirant lo Blanc': From the sources to the tradition / De les fonts a la tradició
Edited by Anna Maria Babbi and Vicent Josep Escartí
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 10] 2015
► pp. 35–52

Get fulltext from our e-platform
JBE logo with link
PDF logo with download linkDownload Book PDF
authorization required

La relació de Martorell a la cort de Nàpols i la discreta presència d’Itàlia en Tirant lo Blanc

Published online: 16 December 2015
DOI logo with link
https://doi.org/10.1075/ivitra.10.03sol
Despite the presence in documents of Joanot Martorell in the court of Naples, Italy (the geography, the linguistical influx, the humanism, the glorious king Alfons d’Aragó…) does not belong to the novel project titled Tirant lo Blanc, which ranges from the Athlantic West to the Byzantine East. Although the appearance of two different lists of noble people from Naples – identified by Riquer, respectively, as supporters and detractors of the king Ferran – there is not any coherence nor accuracy. Nevertheless, the precarious coexistence in Naples of Joanot Martorell with Jaume de Vilaragut (hero in the siege of Rodes, chaptain in an unsuccessful crusade in Constantinople, master of a “servant” called Carmesina) had an influence in the plot and the fictional universe thought by the writer.
References (42)
Alemany Ferrer, Rafael. 1994. “La mort de Tirant i el triomf d’Hipòlit o la crisi del món cavalleresc vista per un cavaller en crisi.” En La cultura catalana tra l’Umanesimo e il Barocco (Atti del V Convegno dell’Associazione Italiana di Studi Catalani, Venezia, marzo 1992), ed. per Carlos Romero i Rossend Arqués (eds.), 13–26. Pàdua: Programma.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Ametller Vinyas, Josep. 1903–1904. Alfonso V de Aragón en Italia y la crisis religiosa del siglo XV; obra póstuma de José Ametller y Vinyas, revisada y dada a luz por Jaime Collell, Girona: P. Torres.
Beccadelli, Antonio (el Panormita). 1990. Dels fets e dits del gran rey Alfonso, versió catalana de Jordi de Centelles, ed. per Eulàlia Duran. Barcelona: Barcino.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Borràs, Marc i Martínez, Luis Pablo. 1990. “ Tirant lo Blanc: novel·la moderna? Mutació social i reacció ideològica a la fi de l’edat mitjana.” Afers. Fulls de recerca i pensament 10: 275–300.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Calvo Rigual, Cesáreo. 2011. “Lingua toscana in bocca catalana: sull’italianità del Curial e Güelfa.” En Curial e Guelfa, anonimo del secolo XV, trad. i ed. per Cesáreo Calvo i Anna Giordano, 49–62. Berna: Peter Lang Internatinonal Academic Publishersps.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Colapietra, Raffaele. 1988. “Il conte camerlengo Innigo d’Avalos, protagonista dell’Umanesimo cortigiano aragonese.” Napoli nobilissima. Rivista de topografia ed arte napoletana (4a sèrie) 27: 141–149, 196–202.Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 1999. Baronaggio, umanesimo e territorio nel Rinascimento meridionale. Nàpols: La città del sole.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Compagna Perrone Capano, Anna Maria (ed.). 1979. Fonti aragonesi, a cura degli archivisti napoletani. Testi e documenti di storia napoletana pubblicati dall’Accademia Pontaniana, 1957–1983, vol. 10. Frammenti di cedole della Tesoreria (1438–1474). Albarani della Tesoreria (1414–1488). Nàpols: Accademia Pontaniana.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Croce, Benedetto. 1894. La corte spagnuola di Alfonso d’Aragona a Napoli. Memoria letta nella tornata dell 11 febraio 1894 dal socio Benedetto Croce. Nàpols.Google Scholar logo with link to Google Scholar
De Marinis, Tammaro. 1952–1969. La biblioteca napoletana dei re d’Aragona. Milà: U. Hoepli; Supplemento, Verona: Stamperia Valdonega.Google Scholar logo with link to Google Scholar
D’Urso, Riccardo. 1842. Storia della città di Andria. Nàpols.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Escartí, Vicent-Josep, 2011. “Les lectures de Joanot Martorell.” En Tirant lo Blanch, políglota (1511–2011). Cinc-cents anys de traduccions i estudis, ed. per Vicent Martines, 31–36. Gandia-Alacant: Ajuntament de Gandia-Universitat d’Alacant.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Esquerdo, Onofre. 2001. Nobiliario valenciano (1686), ed. per J. Martínez. València: Biblioteca Valenciana.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Ferrando, Antoni. 2011a. “Curial e Güelfa.” En Panorama crític de la literatura catalana, II. Edat mitjana. Segle d’or, dir. per Albert Hauf, 127–156. Barcelona: Vicens Vives.Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2011b. “ Curial i Tirant, cara a cara.” La novel·la de Joanot Martorell i l’Europa del segle XV, coord. per Ricard Bellveser, vol. 2, 415–450. València: Institució Alfons el Magnànim.Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2012. “Llengua i context cultural del Tirant lo Blanc. Sobre la identitat del darrer Joanot Martorell (1458–1465).” eHumanista 22: 623–668.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Ferrer Mallol, Maria-Teresa. 2005. “I genovesi visti dai catalani nel medioevo. Da amici a nemici.” En Genova una ‘porta’ del Mediterraneo, ed per Luciano Gallinari, 137–174. Gènova: Brigati.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Garcia-Oliver, Ferran. 2013. “Joanot i Ausiàs”. eHumanista/IVITRA 4: 201–219.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Hauf, Albert. 1993. “ Tirant lo Blanc: algunes qüestions que planteja la connexió corelliana.” En Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, setembre 1991), ed. per Rafael Alemany, Antoni Ferrando i Lluís-B. Meseguer, vol. 2, 69–116. València-Barcelona: Universitats d’Alacant, València i Castelló/Jaume I – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Martorell, Joanot (and GALBA, Martí-Joan de). 2008. Tirant lo Blanch. Albert Hauf (ed.), València: Tirant lo Blanch.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Mira, Eduard. 2009. Escacs de mort. Alzira: Bromera.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Miralles, Melcior. 2011. Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, ed. per Mateu Rodrigo Lizondo, València: Universitat de València.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Napolelli, Vincenzo. 2009. San Marco Argentano. La Matina e la Torre Normanna. Cosenza: Edizioni Nuova Satelli.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Navarro Sorní, Miguel. 2003. Calixto III Borja y Alfonso el Magnánimo frente a la cruzada. Valencia: Ajuntament de València.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Nunziante, Emilio. 1894. “I primi anni di Ferdinando d’Aragona e l’invasione di Giovanni d’Angiò (III).” Achivio storico per le province napoletane 19: 37–96, 300–353, 419–444, 595–658.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Pastor, Ludwig. 1942. Storia del papi, I. Dalla fine del medioevo (1305–1458). Roma: Desclée.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Petrucci, Franca. 1976. “Giacomo Caracciolo.” Dizionario biografico degli italiani 19, Roma-Treccani, ed. electrònica ([URL]) consultada en setembre del 2013.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Pujol, Josep. 2001. La memòria literària de Joanot Martorell. Models i escriptura en el ‘Tirant lo Blanc’. Barcelona: Curial – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Riquer, Martí de. 1990. Aproximació al ‘Tirant lo Blanc’. Barcelona: Quaderns Crema.Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 1992. Tirant lo Blanch, novela de historia y de ficción. Barcelona: Sirmio.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Rovira Soler, José Carlos. 1990. Humanistas y poetas en la corte napolitana de Alfonso el Magnánimo. Alacant: Instituto de Cultura Juan Gil-Albert.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Ryder, Alan. 1987. El Reino de Nápoles en la época de Alfonso el Magnánimo. València: Edicions Alfons el Magnànim.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Sanvisenti, Bernardo. 1904–1905. “Su le fonti e la patria del Cural e Güelfa .” Studi medievali 1: 97–103.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Senatore, Francesco i Del Treppo, Mario (eds.). 1997. Dispacci Sforzeschi da Napoli, I. 1444–2 luglio 1458. Salern: Istituto Italiano per gli studi filosofici – Carlone.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Soler, Abel. 2012. “Sobre el lloc on Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanc (1460–1464): Barcelona, Dénia o València?” eHumanista 22: 598–612.Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2014a. “Tres Carmesines reals i una de ficció. Interés del diàleg entre història i literatura per a la interpretació del Tirant lo Blanc.” En IV Simposi internacional de noves tendències en I+D+I en literatura, llengua, ensenyament i TIC sobre la Corona d’Aragó (edat mitjana i edat moderna). De la innovació al cànon (La Nucia, 9–11 d’abril del 2014), coord. per Josep Martines i Vicent Martines, Universitat d’Alacant – IVITRA (en premsa).Google Scholar logo with link to Google Scholar
. 2014b. “‘Yo, Johan Martorell... habitador de la ciutat de València.’ Nova documentació sobre els darrers anys de l’autor de Tirant lo Blanc ” (en preparació).
Soria Olmedo, Andrés. 1956. Los humanistas de la corte de Alfonso el Magnánimo, según los epistolarios. Granada: Universidad de Granada.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Tapia, Juan de. 2004. Poemas, ed. de Luigi Giuliani. Salamanca: Universidad de Salamanca.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Torró Torrent, Jaume. 2006. “El setge de Bonifacio d’Alfons el Magnànim i el setge de Rodes del Tirant lo Blanc .” Mot, so, razo 5: 29–40.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Villalmanzo, Jesús. 1995. Joanot Martorell. Biografia ilustrada y diplomatario, València: Ajuntament de València.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Zurita, Jerónimo. 1976. Anales de la Corona de Aragón [1562]. Saragossa: CSIC–Institución Fernando el Católico.Google Scholar logo with link to Google Scholar
Mobile Menu Logo with link to supplementary files background Layer 1 prag Twitter_Logo_Blue